 |
||
|
Salt i Sarrià no veuran creuar el seu municipi pel desviament, però el bell mig de les seves poblacions seguiran amb la riuada procedent de comarques i mai l'autovia, el carerr Major o el passeig dels Països Catalans deixaran el seu paper de vies de penetració. Mal negoci també faran Quart i Fornells. Els accessos a l'autopista (la solució millor, repetirem una i altra vegada) gairebé no els haurien afectat, i en canvi l'Onyar i les Gavarres patiran una pressió automobilística i humana que els malmetran definitivament. Contradictori és que l'ajuntament de Quart aculli i aboni una repoblació d'arbres el diumenge i el dilluns accepti un traçat que eliminarà una massa boscosa centenària. El Sr. Nadal ha salvat Sant Daniel (quin preu pagaran les Gavarres per salvar la vall?) i ha esgarrapat del MOPU un pont a Fontajau. Però sap perfectament, malgrat ho dissimuli, que no s'aullegerir+à el trànsit fins que tingui una xarxa viària articulada, fins que descentralitzi el centre neuràlgic de Girona i fins que s'espolsi sobre els pobles veïns el trànsit de circumvalació (a la fi, el vertader desviament) que ara conflueix en el centre. Els naturalistes sols volien salvar les Gavarres i Sant Daniel. La seva negativa a abonar com a alternativa la recuperació de l'autopista (una circumvalació ja construïda, infrautilitzada, que no malmenaria boscos, ni conreus, ni riberes, ni nuclis urbans...) va deixar sols els ecologistes. De res ha servit que el 1983 tots (ajuntaments inclosos) proposessin aquesta alternativa: com dirien els "castizos", al ministre Sáens "se las pusieron como a Enrique VIII". Llàstima que la darrera flockorada del Sr. Nadal no fos més atrevida. Fou un error proposar el llit del Güell per al desviament. Massa estret. Jo hauria apostat per l'Onyar: aquest hauria permès, a més dels quatre carrils, vies d'acceleració i fins zones de repós. Bromes apart, i diguin el que diguin per justificar-se els signants de l'acord, ningú (excepte potser el polígon industrial de Celrà i aquest municipi, que no hauran d'entrar pel Pont Major per anar a l'autopista o a Figueres) no pot sentir-se satisfet d'aquest traçat. La navallada a les Gavarres, la carretera del ministre, no resoldrà res ni contentarà ningú. Josep Planas i Gamundi |
||
|
Mai
3.800 milions de ptes. de 1987 (quants, en ptes. reals de 1991?)
hauran servit de tan poc. A la fi, el ministre de torn del ram ha
fet allò que des de Madrid li ha convingut: ha agafat un
mapa, ha fet una ratlla, i ja tenim desviament. Si totes les estadístiques
assenyalen que sols un 10 % del trànsit que suporta Girona
és de pas en el trajecte nord-sud, de què servirà,
aquest desviament?
