
09/02/1989 COMUNICAT DE PREMSA
LA
"COORDINADORA N-II PER L'AUTOPISTA" EXIGEIX QUE EL PROJECTE
DE VARIANT I L'ESTUDI DE REPERCUSIONS AMBIENTALS ES POSIN A INFORMACIO
PUBLICA, TAL COM PREVEU LA LEGISLACIO VIGENT.
Davant la precipitada presentació a la premsa de l'anomenat
"Estudi de repercusions ambientals i ordenació ecològica",
signat pel sr. Joan Senent- Josa per encàrrec del Governador
Civil de Barcelona Ferran Cardenal, la "Coordinadora N-II per
l'autopista" considera:
PRIMER.- L'estudi assegura que ha estat redactat segons allò
que preveu el R.D. Legislatiu 1302/86 de 28/6, d'avaluació
d'impacte ambiental, i el seu reglament, desenvolupat en el R.D.
1131/88 de 30/9. L'article 3.1 del Reial Decret Legislatiu i l'article
15 del Reglament diuen literalment:
"El estudio de impacto ambiental será sometido, dentro
del procedi-miento aplicable para la autorización o realización
del proyecto al que corresponda, y conjuntamente con éste,
al trámite de informa-ción pública y demás
informes que en el mismo se establezcan".
A més, l'art. 3 del R.D. Legislatiu afegeix un 2n. paràgraf:
"2. Si no estuviesen previstos estos trámites en el
citado procedi-miento, el órgano ambiental procederá
directamente a someter el estudio de impacto a un período
de información pública y a recabar los informes que
en cada caso considere oportunos".
Si tan clar i net és tot el projecte, i atès que
ni el redactat actual ni l'estudi de repercusions respecten allò
que disposa el paràgraf sisè de l'art. 10 del Reglament
d'Avaluació d'Impacte Ambien-tal ("Se indicarán
los procedimientos utilizados para conocer el grado de aceptación
o repulsa social de la actividad, así como las implica-ciones
económicas de sus efectos ambientales"), reclamem l'obertura,
de forma immediata, d'un període d'informació pública
que permeti calibrar, si s'escau el grau d'acceptació o repulsa
que el projecte de variant est provoca entre els ciutadans dels
municipis afectats.
SEGON.- Considerem una paradoxa de mal gust afirmar que la va-riant
servirà per salvar Sant Daniel. Una afirmació d'aquest
tipus ja la féu fa pocs mesos el ministre de Defensa Narcís
Serra, quan va afirmar sense enrojolir que un camp de tir de la
força aèria és la millor protecció per
a un parc natural.
Cabañeros és un parc natural i Sant Daniel només
té un pla espe-cial de protecció. Es potser per això
que en lloc d'un camp de tir només hi volen fer una variant.
De la mateixa manera que Cabañeros és ara un parc
natural malgrat que ja l'havia comprat el ministeri de Defensa,
no renunciem a aturar la variant de Girona per l'est, malgrat que
el MOPU estigui en ple període d'expropiacions.
TERCER.- Una primera lectura de l'estudi de Repercusions Ambien-tals,
sense que això vulgui dir que no en farem una reflexió
més profunda quan aquell sigui exposat a informació
pública, permet afir-mar que conté un rosari de vaguetats
i bones intencions, sense cap concreció.
A tall d'exemple, podem esmentar:
- Es proposa evitar l'accés de maquinària pesada
pel Barri Vell-Vall de Sant Daniel. Quin criteri separa la maquinària
pesada de la que no ho és? Vol dir que accediran vehicles
a través del nucli històric de Girona i la Vall de
Sant Daniel fins a la zona d'obres? A partir de quin tonatge es
considera maquinària pesada? La maquinària pesada
fa referència a les excavadores o també inclou els
camions?
- Es proposa emmagatzemar la terra vegetal per a una posterior
reuti-lització. On s'emmagatzemarà? Com es regenerarà
els amplis llocs on caldrà dipositar-la? On s'emmagatzemarà
temporalment els centenars de milers de tones de terra i roques
dels desmunts i talusos? A la pròpia vall? En terrenys expropiats
o privats? Com es garantirà una total regeneració?
- Es proposa crear una Comissió Tècnica de seguiment,
per a la qual el propi encarregat de l'estudi es proposa indelicadament
com a membre. Ni el contingut de l'estudi ni la tasca permanent
d'assessora-ment d'aquella Comissió , no tenen caràcter
vinculant. De què ser-veixen, doncs?
QUART.- L'oposició de la "Coordinadora N-II per l'autopista"
a qualsevol traçat per l'est de Girona no és producte
de la tossuderia. Un termini d'exposició pública de
la totalitat del projecte permetrà copsar veritablement quants
ciutadans s'oposen al projecte del MOPU. No és la primera
vegada que uns equips de govern, siguin municipals o estatals, promouen
projectes no acceptats pels seus ciutadans. I aquests, segons prescriu
la legislació, tenen dret a un termini d'in-formació
pública. Si el MOPU pretén aprovar i subhastar l'obra
sense aquest dret que la legislació ens reconeix, iniciarem
les accions legals pertinents perquè els tribunals decideixin
qui té raó.
Un altra factor d'oposició és la manca total d'objectivitat
de l'estudi de Repercusions Ambientals. A la coincidència
de militància entre el signant de l'estudi i tots els representants
de l'administra-ció central que li encarreguen el treball
s'uneix el recolzament dels equips tècnics de l'Ajuntament
de Girona pel que fa a la redacció i als canvis d'impressions
i orientacions rebudes de membres de l'equip de govern municipal
de Girona, també amb la mateixa militància políti-ca
i directament interessats a eliminar totes les trabes al projecte
de variant est.
Quan es crei el Centre d'Estudis Forestals proposat, serà
bo de veure quants i quins científics gironins dels qui han
col.laborat amb el signant de l'informe (un d'ells és regidor
de l'Ajuntament gironí i l'altre ex- regidor) en formen part.
55 milions de ptes. de 1988 (un 1% del pressupost de l'obra) és
un caramel prou temptador.
|