09/02/1989 COMUNICAT DE PREMSA

LA "COORDINADORA N-II PER L'AUTOPISTA" EXIGEIX QUE EL PROJECTE DE VARIANT I L'ESTUDI DE REPERCUSIONS AMBIENTALS ES POSIN A INFORMACIO PUBLICA, TAL COM PREVEU LA LEGISLACIO VIGENT.

Davant la precipitada presentació a la premsa de l'anomenat "Estudi de repercusions ambientals i ordenació ecològica", signat pel sr. Joan Senent- Josa per encàrrec del Governador Civil de Barcelona Ferran Cardenal, la "Coordinadora N-II per l'autopista" considera:


PRIMER.- L'estudi assegura que ha estat redactat segons allò que preveu el R.D. Legislatiu 1302/86 de 28/6, d'avaluació d'impacte ambiental, i el seu reglament, desenvolupat en el R.D. 1131/88 de 30/9. L'article 3.1 del Reial Decret Legislatiu i l'article 15 del Reglament diuen literalment:

"El estudio de impacto ambiental será sometido, dentro del procedi-miento aplicable para la autorización o realización del proyecto al que corresponda, y conjuntamente con éste, al trámite de informa-ción pública y demás informes que en el mismo se establezcan".

A més, l'art. 3 del R.D. Legislatiu afegeix un 2n. paràgraf:

"2. Si no estuviesen previstos estos trámites en el citado procedi-miento, el órgano ambiental procederá directamente a someter el estudio de impacto a un período de información pública y a recabar los informes que en cada caso considere oportunos".

Si tan clar i net és tot el projecte, i atès que ni el redactat actual ni l'estudi de repercusions respecten allò que disposa el paràgraf sisè de l'art. 10 del Reglament d'Avaluació d'Impacte Ambien-tal ("Se indicarán los procedimientos utilizados para conocer el grado de aceptación o repulsa social de la actividad, así como las implica-ciones económicas de sus efectos ambientales"), reclamem l'obertura, de forma immediata, d'un període d'informació pública que permeti calibrar, si s'escau el grau d'acceptació o repulsa que el projecte de variant est provoca entre els ciutadans dels municipis afectats.


SEGON.- Considerem una paradoxa de mal gust afirmar que la va-riant servirà per salvar Sant Daniel. Una afirmació d'aquest tipus ja la féu fa pocs mesos el ministre de Defensa Narcís Serra, quan va afirmar sense enrojolir que un camp de tir de la força aèria és la millor protecció per a un parc natural.

Cabañeros és un parc natural i Sant Daniel només té un pla espe-cial de protecció. Es potser per això que en lloc d'un camp de tir només hi volen fer una variant. De la mateixa manera que Cabañeros és ara un parc natural malgrat que ja l'havia comprat el ministeri de Defensa, no renunciem a aturar la variant de Girona per l'est, malgrat que el MOPU estigui en ple període d'expropiacions.

TERCER.- Una primera lectura de l'estudi de Repercusions Ambien-tals, sense que això vulgui dir que no en farem una reflexió més profunda quan aquell sigui exposat a informació pública, permet afir-mar que conté un rosari de vaguetats i bones intencions, sense cap concreció.

A tall d'exemple, podem esmentar:

- Es proposa evitar l'accés de maquinària pesada pel Barri Vell-Vall de Sant Daniel. Quin criteri separa la maquinària pesada de la que no ho és? Vol dir que accediran vehicles a través del nucli històric de Girona i la Vall de Sant Daniel fins a la zona d'obres? A partir de quin tonatge es considera maquinària pesada? La maquinària pesada fa referència a les excavadores o també inclou els camions?

- Es proposa emmagatzemar la terra vegetal per a una posterior reuti-lització. On s'emmagatzemarà? Com es regenerarà els amplis llocs on caldrà dipositar-la? On s'emmagatzemarà temporalment els centenars de milers de tones de terra i roques dels desmunts i talusos? A la pròpia vall? En terrenys expropiats o privats? Com es garantirà una total regeneració?

- Es proposa crear una Comissió Tècnica de seguiment, per a la qual el propi encarregat de l'estudi es proposa indelicadament com a membre. Ni el contingut de l'estudi ni la tasca permanent d'assessora-ment d'aquella Comissió , no tenen caràcter vinculant. De què ser-veixen, doncs?


QUART.- L'oposició de la "Coordinadora N-II per l'autopista" a qualsevol traçat per l'est de Girona no és producte de la tossuderia. Un termini d'exposició pública de la totalitat del projecte permetrà copsar veritablement quants ciutadans s'oposen al projecte del MOPU. No és la primera vegada que uns equips de govern, siguin municipals o estatals, promouen projectes no acceptats pels seus ciutadans. I aquests, segons prescriu la legislació, tenen dret a un termini d'in-formació pública. Si el MOPU pretén aprovar i subhastar l'obra sense aquest dret que la legislació ens reconeix, iniciarem les accions legals pertinents perquè els tribunals decideixin qui té raó.

Un altra factor d'oposició és la manca total d'objectivitat de l'estudi de Repercusions Ambientals. A la coincidència de militància entre el signant de l'estudi i tots els representants de l'administra-ció central que li encarreguen el treball s'uneix el recolzament dels equips tècnics de l'Ajuntament de Girona pel que fa a la redacció i als canvis d'impressions i orientacions rebudes de membres de l'equip de govern municipal de Girona, també amb la mateixa militància políti-ca i directament interessats a eliminar totes les trabes al projecte de variant est.

Quan es crei el Centre d'Estudis Forestals proposat, serà bo de veure quants i quins científics gironins dels qui han col.laborat amb el signant de l'informe (un d'ells és regidor de l'Ajuntament gironí i l'altre ex- regidor) en formen part. 55 milions de ptes. de 1988 (un 1% del pressupost de l'obra) és un caramel prou temptador.