Vall de Sant Daniel: una navallada a evitar

"Salvar una vall s'ha convertit en salvar la Raó; À humana de les imposicions (ai làs!, també humanes) que dia a dia ens assenyalen com a inevitables. Si en afers, sembla que tan petits, com el desviament d'una carretera, la racionalitat i el consens un dia conquerits es veuen derrotats, com podem confiar en grans projectes de futur? No ens caldrà també i primer lluitar pel present i per aquelles coses que són al nostre abast? Algunes coses són massa importants per deixar-les en mans dels polítics. Aconseguir la paralització del projecte de la N-II per Sant Daniel és avui, com tantes altres coses, una qÀG Àestió de dignitat i supervivència humana". (J.M. Deulofeu i Ll. Panella)

Un espai natural i una variant incompatibles

La variant de Girona ha estat sempre motiu de controvèrsia i polèmica. El pas de la N-II pel mig de la ciutat accentua els pro blemes de trànsit i de congestió. El tema del seu desviament ja s'ha via proposat l'any 1964: els botiguers gironins s'hi varen oposar perquè "podria perjudicar la vitalitat comercial" de la ciutat. Es a partir del 1978 que la necessitat de la variant sembla esdevenir imperiosa.

El maig del 1978, l'Ajuntament de Girona fa pública la seva proposta de fer un recorregut paral.lel a l'autopista, al seu pas per Salt (a l'oest de Girona). El 1979 el Col.lectiu Ecologista de Girona (CEG), davant la postura favorable de la majoria de partits a aquesta solució, aboga i argumenta la recuperació de l'autopista: aconseguir la seva gratuÀ5 Àtat, evitant la construcció d'un nou cinturó al poble de Salt (ja prou castigat urbanísticament) i solucionant el problema del pas de la N-II per Girona.

El gener del 1983, els tècnics del MOPU presenten a l'Ajuntament de Girona sis opcions del projecte de desviament. El mes de maig del mateix any, tots els partits polítics (tret d'AP i el CDS) i el CEG es pronuncien pel rescat de la concessió de l'autopista. Un estudi econò mic encarregat pel CEG demostra la viabilitat d'aquesta opció. Al mes de juny, els ajuntaments afectats, les AA.VV. i els Col.legis Profes sionals es manifesten a favor del rescat de l'autopista en el tram comprès entre Girona Sud i Girona Nord.

El dia 12 de juliol, el ple municipal de Girona aprova per unani mitat un document en el que es manifesta totalment en contra de què la variant passi per la vall de Sant Daniel (a l'est) per raons de tipus urbanístic i ecològic, i reclama el rescat i gratuÀ5 Àtat de l'A-7. Els arquitectes redactors del Pla Especial de Protecció de la Vall de Sant Daniel elaboren un informe en el que asseguren que el desviament de la N-II per Sant Daniel suposaria un greu atemptat ecològic i paisatgís tic, així com un dany material als qui hi viuen i treballen.

L'any 1984, Joaquim Nadal, alcalde de la ciutat des del 1979, insisteix al ministre JuliÀ Àn Campo sobre el tema i li recorda l'oposi ció municipal a la variant est.

El juliol del mateix any, els Col.legis Professionals d'Arquitec tes, Aparelladors, Enginyers de Camins, Enginyers Industrials i de Pèrits Agrícoles manifesten que la variant no és el principal problema de Girona. Es pronuncien a favor d'una via urbana que solucioni els problemes interns de trànsit.

El mes de desembre, el diari "Los Sitios" comença una campanya en defensa de la variant est. L'Alcalde de Girona es mostra contundent: "En cap cas la variant atravessarà la vall de Sant Daniel" i amenaça amb la seva dimissió.

L'abril del 1985 s'inicien gestions per assolir el rescat de l'autopista i aconseguir-ne la gratuÀ5 Àtat. Això dura poc: el 28 de setembre, el nou ministre Saenz de Cosculluela, en una visita a Giro na, declara el seu no rotund al rescat de l'autopista (tema que amb el seu predecessor JuliÀ Àn Campo tenia viabilitat), i dóna un termini (fins al 31 de desembre) perquè els ajuntaments afectats consensuin un traçat dels proposats. En cas que no s'arribi a un acord, la decisió la prendrà el MOPU.

El 25 d'octubre els alcaldes es reuneixen a Fornells i la variant est (pel Angels i per Sant Daniel) obté un ampli consens. El 13 de gener del 1986, els nou alcaldes, acompanyats pel Governador Civil, visiten el ministre: el maig del 1986 es fa pública la decisió irre versible del MOPU de fer passar la variant per l'est de la ciutat i s'assegura que es respectarà la vall de Sant Daniel.

El malestar públic que provoca aquesta decisió es manifesta en escrits i cartes als diaris que culminen en la recollida de 5000 signatures contra el projecte i en una manifestació (17 de juny del 1988) que aplega més de 1000 persones.

Paral.lelament, el MOPU es nega a fer cap estudi d'impacte am biental perquè, segons el seu criteri, "no perilla l'ecosistema" (posició ministerial que contravé la disposició addicional segona del Reglamento para la Ejecución del R.D.L. 1302/86 del 28/6 de Evaluación del Impacto Ambiental, per la que es diu que "el presente R.D. entrarÀ À en vigor al dia siguiente de su publicación en el BOE"). El MOPU, tanmateix, encarrega al biòleg Joan Senent-Josa un "Estudi de Reper cussions Ambientals i Reordenació Ecològica".

1989: l'Administració contra el poble

La COORDINADORA N-II PER L'AUTOPISTA (entitat ciutadana creada l'any 1987) encarrega un estudi que demostra la viabilitat econòmica, tècnica, legal i ecològica d'alliberar un tram de 17'8 km. de l'A-7 a canvi de perllongar la concessió en 20 mesos. El gener del 1989 la COORDINADORA fa públics els plànols de la variant que proposa el MOPU i que mai no han estat exposats per cap de les institucions afectades.

En fer-se públic el mes de febrer l'estudi de "Repercussions ambientals", la COORDINADORA acusa l'Ajuntament de Girona de ser el veritable redactor del document ( i ho demostra). Senent-Josa no ho nega.

La coalició IC, el febrer, mostra als gironins la interpel.lació que presentarà al Parlament Europeu. ERC en fa una altra al Parlament català (CiU contesta que no pensa interferir en les accions que són competència del govern central).

La COORDINADORA N-II PER L'AUTOPISTA, els Amics de la Vall de Sant Daniel i l'Assemblea d'Entitats per a la Salvaguarda de la Vall multipliquen els seus esforços per evitar una acció ecològicament nefasta i que no soluciona els problemes reals del trànsit a la ciu tat: segons un estudi encarregat pel propi ajuntament, només un 10 % del trànsit actual és de pas. El 90 % del trànsit total és generat per la pròpia ciutat, i cap variant no pot solucionar-lo. Sembla, doncs, que l'ajuntament de Girona està disposat a fer el negoci d'en Robert i les cabres...

La ciutadania, en canvi, a través de les tres entitats esmentades està demostrant el seu desacord amb el projecte: variant sí, però no a qualsevol preu. Es una lluita desigual: la lògica i elssentiments contra la irracionalitat i la prepotència del poder.

L'actuació de l'Administració, acostumada a fer i desfer segons li convingui, no és precisament un mirall resplendent. Dos advocats per compte de les entitats esmentades revisen i actuaran judicialment, si s'escau, contra les nombroses llacunes i irregularitats que el MOPU ha seguit en tot l'afer: mai no han estat fets públics els plànols del projecte, ni se n'ha fet la informació pública que dicta la llei, no s'ha fet ni es pensa fer l'Estudi d'Impacte Ambiental a què obliga el R.D.L. esmentat, s'ha tret a concurs la direcció tècnica del projecte sense l'aprovació prèvia del projecte dels municipis afectats... i un llarg etc.

Molts gironins, cada vegada més nombrosos, es pregunten perquè el batlle Nadal va passar d'amenaçar amb la seva dimissió a ser el defen sor més aferrissat de la variant est, perquè mai no s'ha argumentat el NO a la solució autopista, perquè el MOPU ha pagat -hem pagat- un milió de ptes. per un estudi que han redactat dos tècnics de l'Ajunta ment, perquè s'intenta fer creure que "aquesta variant o res"...

Josep Planas i Gamundi
M. del Carme Renedo i Puig