|
Vós sou espill i fama,
benhaurat Sant Daniel,
de la Vall, present del Cel,
hont lo riu Galligans brama
besant dels arbres la rel,
baix l'ombra que al sol treu flama;
Socorreu a qui us reclama
y atengueu el nostre anhel.
Mireu que aquí hont colgat
vostre cos té sepultura
ara 's viu menys de ventura
perquè 'l batlle ab gran maldat
vol un camí de mal pèl
i perxò fa temps que trama,etc...
Si eix camí és tirat,
de la vall serà tortura,
li robarà l'hermosura,
y 'l bosch serà tot cremat;
fulles i flors, ab recel,
ja ploren que no sels ama, etc...
Per aqueixa malvestat,
si uns pocs guanyaran d'usura,
molts cauran en desventura,
que 'l prat serà un empedrat
hoint la ciutat infidel
esbarriarà sa trama, etc...
El que mana a la Ciutat
(enc que galleja d'altura
y ha de nimieses cura)
|
és sols un encomendat
que proveeix sempre ab zel
perquè es compleixi el programa, etc...
Puix ell imposa 'l dictat
de ministres cara dura
y Satanàs té segura
en lo cas la potestat,
la Ciutat li diu cruel
y la honesta gent s'inflama, etc.
Que vostra eterna bondat
ajudi la terra dura
que fellons de mà impura
volen, per a ells, vedat;
per mentir perdran lo cel
y a la terra tindran drama, etc...
Ara, impediu, honorat
Sant que feu santa l'obscura
Vall vostra que encara dura,
que, com Vós heu acabat,
màrtir acabi fidel
tan verd y bell panorama, etc...
Priveu que un segle orat
anihili el que fretura:
lo dolç solaç de Natura
davant de casa parat.
Ans que de la mort lo vel
ens obri a la santa Flama,
Socorreu a quius reclama
y atengueu el nostre anhel.
|
