Potser cap altra qüestió haurà fet córrer tanta tinta a la premsa i escalfat tant els ànims ciutadans com el tema (etern) de la variant de la N-II al seu pas per Girona.

A hores d'ara, encara molts ciutadans creuen que l'oposició a la construcció de la variant "est" (llegiu Sant Daniel) és una qüestió merament ambientalista, de protecció de la Vall. La vessant ecològica, però, és només una (petita) part del feix de raons per oposar-s'hi. El context real on cal situar una via de comunicació és en la vessant urbanística.

De segles, Girona ha estat una ciutat pensada per a la intimitat, amb carrers estrets i carrerons més estrets encara. Mai no ha estat pensada (ni dissenyada) per als vehicles de quatre rodes i ara se'ns fa més que evident, quan en cinc anys el parc automobilístic gironí s'ha doblat.

De retruc, els gironins són (som) ganduls, ens fa mandra caminar, tenim astènia de bellugar els malucs. No passa dia que no agafem el cotxe. Els embussos de la ciutat no els produeixen els ciutadans que passen de llarg: els embussos que patim dia a dia els produïm nosal- tres mateixos, tot sigui dit, amb la (no) col.laboració de la Policia Municipal. Estadístiques oficials: el 70 % del trànsit urbà és de vehicles que es mouen dintre de Girona.

Girona, per altra banda, és capital de "província" (i, per tant, centre burocràtic de totes les administracions), cap de comarca, centre d'atracció comercial... atreu a diari, en conseqüència, molts ciutadans de fora. Estadístiques oficials: el 20 % del trànsit urbà és de vehicles que vénen de comarques a fer quelcom dintre de Girona.

Què queda, doncs, per al trànsit de pas? Els qui passen de llarg (camions, autobusos de llarg recorregut, turistes...) no arriben ni al 10 %. Estadístiques oficials.

Raonem-ho. Què és més prioritari, evitar l'excessiu (ab)ús que fem del cotxe, redistribuir el trànsit que ve de fora a fer quelcom a Girona, evitar que conflueixin tots allà mateix (Devesa, Marquès de Camps, Poeta Marquina...) ... o bé (in)vertir més de 6.000 milions en fer una variant que només servirà per a un 10 % del trànsit?

Per a aquells que cada matí i tarda es troben (ens trobem) engan- xats en un embús i sospiren (sospirem) per una variant, sigui per on sigui: Ja sabeu que aquesta, si la fan per l'est (llegiu Sant Daniel), només us estalviarà a la cua un cotxe de cada deu? Els altres nou cotxes seguireu (seguirem) trobant-los, cada dia, a la mateixa cua.

Quines són, si n'hi ha, algunes solucions alternatives?

Primera qüestió: el 70 % de gironins que traiem cada dia el cotxe a passeig. Una racionalització/restricció dels aparcaments, una millo- ra substancial dels serveis públics, una campanya de mentalització adequada (caminar millora no només la circulació sanguínea, sinó l'altra circulació), convèncer els responsables municipals que potser donaria millor resultat posar guàrdies a les cruïlles que no només fer-los penjar denúncies als vidres dels cotxes...

Segona qüestió: el 20 % que vénen a diari a comprar/treba- llar/etc. a la ciutat. Com voleu que no s'amunteguin quan només hi ha un accés decent per l'oest (l'Avinguda d'Olot no passa d'aspiració [Titular de Punt Diari, 15-9-79. "Ajuntament de Girona: L'eix Salt-La Creueta, objectiu immediat"]). No és absurd que l'únic eix Nord-Sud sigui la carretera de Barcelona? Construir ja, ara mateix, la xarxa que el pla general d'urbanisme preveu per redistribuir el trànsit de l'àrea urbana, és la millor (única) solució perquè els de fora i els de dins deixin de pitar-se cada dia, a les mateixes hores, en els mateixos indrets.

Tercera qüestió: el 10 % que va de pas. La famosa variant "est", la variant del MOPU, la variant Nadal, no resoldrà (si la fan, si és que poden) els problemes del trànsit urbà. Ell (i ells) ho saben bé. Per això volen el pont de Fontajau. No diuen, però, que sense accessos adequats el pont de Fontajau només rebotrà els embussos de la Devesa a Santa Eugènia. Saben, també, que l'opció "variant per l'autopista" és una solució més lògica (i ecològica, i econòmica, i legalment via- ble...). L'alliberament del peatge per l'autopista entre Fornells i Medinyà permetria, a més, connectar totes les vies de penetració a Girona: no només eliminaria el 10 % del trànsit de pas sinó bona part del trànsit que accedeix a Girona i el generat dins la pròpia ciutat podria redistribuir-se més còmodament, sense haver de confluir en el centre per després intentar de tornar a sortir-ne.

Quan perdem la paciència, palplantats en un embús al mig de Girona, no condemnem gratuïtament a la destrucció la Vall de Sant Daniel: condemnem, en tot cas, l'estretor de mires dels responsables municipals i ministerials. Peter ha mort fa poc, però el seu principi és més viu que mai.

Josep Planas i Gamundi