PASSAT

Fins al passat maig, la lluita contra la variant est tenia 4 fronts:

1. La mobilització popular

Des del 17/3/87 (brindis de la variant), la mobilització contra el traçat de la variant ha estat molt forta i, especialment els dos primers anys, imaginativa. El progressiu degoteig de col.laboradors i l'impacte del famós ple del maig del 89 han anul.lat la nostra capacitat de convocatòria.
Fins ara hem adduït que organitzar més actes suposaria cremar-se en va davant el mutisme de l'Administració. Així,argumentem que esperem a cremar els petards quan l'amenaça sigui tangible. Aquesta argumentació ha servit durant uns mesos perquè la Coordinadora no afrontés la realitat: ja no tenim petards.

2. Rebuig del projecte de variant per l'est

Mai a Girona no s'havia refutat tècnicament de manera tan contundent , cap projecte, com s'ha fet per aquesta variant. Aquestes argumentacions han obligat a retocar i afegir modificacions "a priori" positives per preservar la vall (avaluades per l'Administració en 1.000 milions de ptes). Malgrat tot, l'objectiu únic que es perseguia (l'anul.lació del projecte i la preservació definitiva de la vall) no s'ha aconseguit.

3. La presentació d'alternatives

Durant el primer any de mobilitzacions, es reclamava l'alternativa autopista sense saber ni poder-ne demostrar la validesa. Estudis tècnics i econòmics extensos i documentats, elaborats a partir de la tardor de 1988, varen vestir d'arguments sòlids allò que es defensava a nivell de carrer.
Ningú (ni l'Administració) no ha rebatut encara la nostra alternativa. Potser aquests treballs no han servit de molt, però eren imprescindibles per poder demanar als ciutadans una col.laboració activa al nostre costat. I, si més no, ens calien a nosaltres mateixos per convencer-nos que no anàvem errats.

4. La via judicial

Mai no hem cregut excessivament en la "justícia", però no es podia deixar de banda una de les poques possibilitats d'aturar l'Administració. D'aquesta tasca es va encomanar a l'Associació d'Amics de la Vall de Sant Daniel.

PRESENT

L'adjudicació de les obres a FERROVIAL l'1-6-90 (BOE del 23-7) deixa sense raó de ser la continuïtat del treball en els punts 2 i 3. L'últim treball de la Cordinadora fou presentar, l'endemà mateix de l'adjudicació, un extens i comprometedor dossier sobre els lligams econòmics i l'estil de treball de les empreses guanyadores de la licitació.

Quan a l'aspecte jurídic, el parsimoniós tarannà de la justícia ("els millors conflictes són els que es resolen sols") fa pensar que no es pronunciarà fins que els efectes de les obres siguin irreversibles. No cal descartar una paralització de les obres, però només ens val una anul.lació de tot el projecte: tan sols així caldria redactar-ne un de nou, acomplir la normativa d'impacte ambiental i contemplar alternatives.

Només ens resta, doncs, la mobilització. I això suposa molts inconvenients:

• No disposem de la capacitat de convocatòria de fa 2 o 3 anys.
• Els ciutadans creuen que la variant passarà irremissiblement per Sant Daniel.
• Bona part dels ciutadans vol una variant, sigui per on sigui. Aquesta opinió la comparteixen tots els qui suporten els embussos en els accessos a Girona.
• Després del ple del 9/5/89, bona part de l'opinió que ens recolzava es distancià, i es va tallar el suport públic dels lletraferits (sobretot articles d'opinió)
• La nova línea d'EL PUNT ha tallat també la tribuna que suposaven les planes d'opinió. Ara són ells qui demanen articles a qui volen, però rebutgen els no demanats.
• L'espontaneitat i la imaginació de la Coordinadora han tocat fons. No només degut als punts anteriors, sinó sobretot pel descens dels col.laboradors habituals: a les reunions setmanals de la Coordinadora no hi van més de 4-5 persones.
• La moral dels habituals de la Coordinadora (amb alguna excepció excepcional) no és la més adeqüada per fer front a la propera aparició de màquines.

FUTUR

Una informació concreta: El proper 26 s'inicien les expropiacions dels terrenys de la Vall, pel procediment d'urgència. Probablement l'AAVSD penjarà alguna pancarta a l'acte.

Segons la premsa, a l'octubre començaran les obres, i a hores d'ara no hem esbrinat quina partida dels Pressupostos de l'Estat corresponen aquest any a la variant per saber si realment FERROVIAL vindrà o no a l'octubre.

Fins ara hem personalitzat l'oposició en un atac frontal a Joaquim Nadal. Ha estat adequat mentre Nadal podia canviar de postura, però des de fa un any i mig hauria calgut (i cal) diversificar els adversaris: seguir culpabilitzant Nadal del traçat és una manera de "cobrar-li" la seva participació, però hem perdut l'oportunitat de "castigar" el MOPU i ja hem de dissenyar l'estratègia per oposar-nos a FERROVIAL.

En els propers mesos, doncs, hem de tenir clara la nostra línea d'actuació i esboçades les accions concretes davant cada moviment concret de l'Administració o de les empreses concessionàries. Es per això que hem de tenir respostes per:

1. La propera campanya de les municipals (finals de maig de 1991). El PSOE ressaltarà al màxim els "avenços" de la gestió Nadal, i probablement les obres començades a Fontajau seran emprades com a paradigma d'avantatges i absolució de la variant.
2. FERROVIAL pot portar màquines a la zona en conflicte en qualsevol moment. Què fer-hi- Com fer-ho- Quan s'ha d'actuar- Pensem que durant mesos es poden dedicar als enllaços per Medinyà i Quart sense tocar un bri de la vall, o bé fer una incursió salvatge amb protecció de la GC que en dos dies pot malmenar-la irreversiblement.
3. La possible irrupció en el conflicte d'elements amb línees d'actuació no coincidents amb la línea d'oposició activa però no violenta observada fins ara.

Un darrer aspecte, que no s'ha de bandejar: si es fan les obres, caldria fer-ne (al menys de lluny) un seguiment. Aquesta tasca, que probablement no assumirà l'AAVSD, hauria de fer-se per no caure en el parany que ja ha començat amb el pont de Fontajau: que ens desentenguem de la variant quan facin les obres és allò que espera FERROVIAL, perquè en l'afany de benefici deixarà de banda les mesures correctores incloses en el projecte.

Programar activitats sense relligar-les en un marc global a llarg termini pot ser una feina en va. Si esmercem esforços per seguir ha de ser convençuts que allò que fem obeeix a uns objectius concrets. I abans de res, és imprescindible aclarir fins a quin punt cadascun de nosaltres està disposat a comprometre's.

Josep Planas i Gamundi