 |
||
|
* Aquesta publicació contenia també l'apartat "Breu cronologia de les variants de Girona". No es reprodueix aquí perquè la cronologia completa la podeu trobar a Desvariant 1. LA VARIANT ÉS IL.LEGAL L'actual projecte surt del consens entre el MOPU i els alcaldes la tardor de 1985. La redacció està signada el 30-6-86. Aquest projecte MAI NO S'HA EXPOSAT A INFORMACIó PúBLICA. Quan diuen que sí s'ha acomplert aquest tràmit, es referei-xen a l'es-tudi previ presentat pel MOPU el 1983, totalment diferent de l'actual. Llavors, tots els ajuntaments (el de Girona al capdavant) varen prendre acords de ple per unanimitat contra l'opció "est" i a favor de la gratuïtat de l'autopis-ta. 2. EL MOPU AMAGA UN PROJECTE QUE HAURIA DE SER PúBLIC L'advocat de l'ASSOCIACIó D'AMICS DE LA VALL DE SANT DANIEL (AAVSD), ha demanat al MOPU en cinc ocasions examinar el projecte (el 10-3-89, el 29-5-89, l'1-9-89, el 26-10-89 i el 19-12-89). El MOPU no ha contestat mai, malgrat estar-hi obligat. Jurídicament, cometen DELICTE DE DENEGACIó DEL TRàMIT D'AUDIèNCIA I VISTA DE L'EXPEDIENT. 3. EL MOPU NO FA CAS DE LA "AUDIENCIA NACIONAL" L'1-12-89 es presenta a la "Audiencia Nacional" un recurs contenciós demanant l'anul.lació del projecte per manca d'informació pública i MANCA DE L'ES-TUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. El 18-12-89 la "Audiencia" reclama al MOPU TOT l'expedient. El 2-3-90 torna a reclamar-lo i el MOPU tampoc no el presenta. DURANT GAIREBé UN ANY, EL MOPU NO NOMéS ESTà MANCANT L'AUXILI A LA JUSTíCIA, SINó QUE LA OBSTRUEIX DELIBERADAMENT. 4.L'EXPEDIENT NO Té L'ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL OBLIGATORI PER LLEI El 27-05-85 la CE aprova la Directiva 85/337, d'avaluació de les repercussions de projectes públics sobre el medi. El 30-06-86 el BOE publica el "Real Decreto Legislativo 1302/86, de 28/6, de evaluación de impacto ambiental". L'ESTUDI D'IMPACTE ÉS OBLIGATORI EN TOTES LES OBRES, INSTAL.LACIONS O ACTIVITATS NO COMENÇADES ABANS DEL 30-7-88. El 03-06-88 el DOGC publica el Decret 114/88, d'avaluació d'Impacte Ambien-tal: SERà D'APLICACIó A LES OBRES O LES ACTIVITATS QUE S'HI SOTMETEN I QUE S'INICIïN A PARTIR DEL DIA 20 DE JULIOL DE 1988. En no haver-se iniciat fins al 29-10-90, és OBLIGATòRIA l'aplicació de la legislació catalana, espanyola i europea al projecte de "variant est". El propi MOPU reconeix que no l'ha fet quan el Cap de Carreteres a Cata-lunya, en encarregar un informe a Joan Senent, afegeix que "no es farà un estudi d'impacte, ja que suposaria fer un projecte totalment nou" (24-9-88). 5. L'ESTUDI ECOLòGIC DEL PROJECTE NO éS UN ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL El R.D.L. D'Estudi d'Impacte Ambiental preveu que entre altres coses, l'estudi contempli: * Un treball interdisciplinari (efectes sobre
la població humana, fauna, flora, sòl, aire, aigua,
clima, paisatge...) I el que és més important: s'ha de posar a informació pública abans d'aprovar-lo. L'Administració menteix, per tant, quan diu que ha acomplert la normativa d'Impacte Ambiental. 6. EL MOPU ADMET QUE HI HAURà UN FORT IMPACTE AMBIENTAL El mateix projecte reconeix que les alteracions genèriques afectaran greument Sant Daniel: efecte barrera, augment de l'erosió, destrucció d'espècies vegetals, intrusió visual i contrast cromàtic, ruptura de la continuïtat del relleu i la vegetació... 7. L'IMPACTE AMBIENTAL DEL TGV L'estudi d'impacte del TGV descarta el pas per Sant Daniel perquè "és un tram d'alt interès ecològic" i " forma part del pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya i està inclosa en la proposta del pla natural de les Gavarres". Si la vall no podria suportar l'impacte del TGV, és evident que tampoc suportaria la variant. Queda en evidència la por del MOPU a acceptar un Estudi d'Impacte Ambiental com mana la Llei. 8. QUè DIU L'ASSOCIACIó DE NATURALISTES DE GIRONA L'ASSOCIACIó DE NATURALISTES DE GIRONA (ANG) s'ha definit sempre contrària a la "variant est". En el darrer comunicat (10-11-90), diu que "és molt greu que s'hagi triat una solució que és la més cara, la que menys soluciona tècnicament el problema i la que té un impacte més fort sobre el medi", i afegeix que "Girona i els municipis de les rodalies han hipotecat definitivament un dels espais més valuosos per la ciutat del 2000". 9. EL PARLAMENT DE CATALUNYA TAMBé VOL L'ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL El 13-4-89 el Parlament de Catalunya aprova per unanimitat una moció per la qual tota obra pública provinent d'una administració forània a Catalunya haurà de tenir el preceptiu estudi d'impacte ambiental. El Diputat i germà de l'alcalde de Girona Manel Nadal es quedà sol dient que la variant est de Girona no havia de complir aquest requisit. 10. QUè DIUEN ELS URBANISTES Els Col.legis d'Arquitectes, d'Aparelladors, d'Enginyers de Camins, d'Enginyers Industrials i de Pèrits Agrícoles, manifestaven l'1-7-84 que "la variant no és el principal problema de Girona" i reclamen "una via urbana que solucioni els problemes interns de trànsit a Girona". Aquesta postura l'ha defensada també l'equip redactor del Pla Especial de Protecció de la Vall i l'equip redactor del Pla General de Girona. 11. QUI NO VOL LA VARIANT EST S'intenta presentar la COORDINADORA com a única associació contrària a la "variant est". Es radicalment fals: a més de l'AAVSD, L'ASSEMBLEA D'ENTITATS PER A LA SALVAGUARDA DE SANT DANIEL agrupa 48 entitats cíviques, polítiques i sindicals de Girona des del 1988. El 27-01-89 aquesta assemblea rebia de l'Associació de Periodistes la MOSCA DE SANT NARCíS a l'entitats que més s'ha destacat en defensa dels interessos col.lec-tius. En el mateix acte Joaquim Nadal rebia la MOSCA VERINOSA, al polític més susceptible a les informacions periodístiques. 12. ELS QUI NO VOLEN LA VARIANT EST SóN MAJORIA Resultats de l'enquesta publicada el 2-6-90 al PUNT i realitzada pels alumnes de Bioestadística de la Facultat de Veterinària: * el 50'7 % dels gironins no considera correcta
la gestió de l'alcalde en l'afer de la "variant est" Si ni el MOPU ni l'Ajuntament no han fet mai una enquesta en aquest sentit, com poden saber quanta gent vol la variant est? 13. L'ALCALDE DE GIRONA NO HA DEMANAT MAI AJUDA PER IMPEDIR LA VARIANT EST Quan Joaquim Nadal es queixa que s'ha trobat sol defensant Sant Da-niel, és conscient que menteix: ell és qui va desmobilitzar l'oposició a una variant per l'est prometent que dimitiria si afectava la vall, l'any 1984. Quan el 16 de setembre de 1985 va anar a Madrid, l'endemà va començar a defensar una variant per l'est. En cap moment no va dirigir-se als gironins reclamant un recolzament a la seva postura inicial. I encara no ha dimitit! 14. EL PROBLEMA DEL TRàNSIT NO SERà RESOLT PER LA VARIANT EST Una enquesta del MOPU revela que el trànsit que embussa Girona el formen un 70 % de vehicles dels propis gironins, un 20 % de vehicles que de comarques es desplacen a Girona i només un 6-7 % de vehicles que van de pas: els únics que hipotèticament utilitzarien la "variant est". Val la pena una despesa i una destrossa tan elevats per tan poca cosa? 15. ELS EMBUSSOS DE GIRONA NO ELS CAUSEN ELS CAMIONS, SINó ELS GIRONINS La setmana del 15 al 21 d'octubre de 1990 va haver-hi vaga de camions a tot l'Estat espanyol: Girona va continuar amb els embussos habituals a tota hora. El dia de Sant Narcís (29-10-90) era festa local a Girona, però dia laborable als municipis del voltant: es podia circular per la Devesa sense cap difi-cultat. La conclusió és evident: els camions no provoquen els embussos de Girona, els causants del caos de trànsit són els mateixos gironins. L'excusa dels camions com a culpables dels embussos és pura demagògia. 16. EL PROBLEMA DEL TRàNSIT A GIRONA ÉS UN PROBLEMA DE XARXA VIàRIA 9 de cada deu vehicles seguiran embussant Girona, amb variant o sense, i això és el que cal resoldre: només evitarem cues, sorolls, polució i nervis amb una xarxa viària adequada i una regulació del trànsit més racional. Hi ha encara qui creu que la "variant est" resoldria allò que el mateix equip de Govern, en tres legislatures, s'ha demostrat incompetent per solucionar? 17. QUè CONNECTARIA LA VARIANT EST Ben poca cosa. Tots els accessos a Girona provenen del nord, sud i oest, i cap no ve de l'est. Ningú que vingui del Nord (Palamós, Figueres o Banyoles) que es dirigeixi a Salt-Anglès o Sta. Coloma (o viceversa) no utilitzarà mai la variant. El mateix passarà amb qui provingui de Barcelona o la Costa Brava sud. Cap gironí no la farà servir per a res. 18. QUè CONNECTARIA LA VARIANT PER L'AUTOPISTA L'accés de Fornells relligaria el trànsit de Sta. Coloma, la N-II, l'A-7 i Sant Feliu. L'accés de Salt redistribuiria el trànsit de la N-II. L'accés de Sarrià connectaria la carretera d'Olot-Banyoles i de Sant Gregori. L'accés de Medinyà connectaria la N-II, l'A-7, l'accés de la ctra. de Banyoles-Olot i de Palamós, en un pont sobre el Ter. Aquest pont no començaria al Congost, sinó abans del polígon industrial de Celrà, de manera que també serviria de variant a aquesta població. 19. LA VARIANT EST AMAGA INTERESSOS FOSCOS I LA TOSSUDERIA DEL MOPU Tant interès per la "variant est" demostrada pel MOPU, i el sobtat canvi de l'actitud dels governants municipals, és si més no sospitós. Cap argument no ha estat donat per l'Administració. Una coneguda urbanit-zació gironina encara presenta plànols que dibuixen un accés directe a la variant pel mig de la vall. Un familiar directe de l'alcalde concorre a la subhasta del castell de Sant Julià, al peu mateix de la futura variant... 20. LA LLEI PERMET NEGOCIAR L'ALLIBERAMENT DEL PEATGE AMB AUTOPISTES La Llei de Contractes de l'Estat i el Plec de Clàusules de Concessió d'Autopistes preveuen que en qualsevol moment, per decisió del Govern, es pot recuperar una concessió sempre que hi hagi previ acord. 21. HI HA PRECEDENTS Hi ha diversos precedents d'allargament de concessions a canvi d'alliberaments de peatges: * S'allarga 2 anys la concessió de BÉTICA
DE AUTOPISTAS per alliberar de peatge el pont de la Badia de Cadis
(R.D. 826/82). 22. QUAN COSTARIA ALLIBERAR EL PEATGE DE FORNELLS A MEDINYà Ni un duro. A finals de 1988, la compensació per alliberar un tram de 18'7 km, era d'uns 6.000 milions, compensables amb una ampliació del termini de la concessió de 20 mesos (aplicant estrictament la legislació). A finals de 1989, a tenor del volum de beneficis d'ACESA i faltar un any menys per al final de la concessió, la compensació de l'Estat per aconseguir la gratuïtat s'ha reduït a 12 mesos. I a finals de 1990, menys temps encara... 23. FER-HI UN TERCER CARRIL ÉS 1000 MILIONS MÉS BARAT QUE LA VARIANT Un estudi tècnic realitzat per enginyers de carreteres avalua el cost d'un tercer carril entre Medinyà i Fornells (amb tots els accessos i ponts corresponents) en 4.480 milions. El preu de subhasta de la variant és de 6.557 milions. A més, el tercer carril evita expropiar cap terreny en tot el traçat. El MOPU prefereix llençar 1.000 milions (que paguem entre tots) i destruir la vall que no fer cas a la solució més lògica i ecològica: alliberar del peatge l'autopista. 24. NO HA PASSAT EL MOMENT HISTORIC DE FER LA VARIANT PER L'OEST L'alternativa autopista no depèn de moments històrics, sinó de decisions polítiques. El gasoducte europeu s'ha fet paral.lel a l'autopista, però fora dels terrenys d'aquesta. El TGV (si s'arriba a fer) seguirà un traçat extern a l'autopista. Barrejar el gasoducte o el TGV amb la variant és demagògic. El tercer carril que proposem es faria DINS dels mateixos terrenys que ja són de l'autopista: no afecten en absolut cap servitud existent o futura. 25. QUè DEIA L'ALCALDE DE GIRONA ABANS DE 1986 "Discrepo clarament de la solució
est, perquè ni ecològicament ni urbanísticament,
no encaixa" (3-6-83) 26. QUè DIUEN L'ALCALDE DE GIRONA I EL MOPU DESPRÉS DE 1986 "De les solucions per l'est, aquesta és
la millor possible" (Nadal, 17-3-87) 27. LA GENERALITAT SE'N RENTA LES MANS El 30-1-89 Jacint Mateu, Director General del Medi Ambient de la Generalitat, declara que "desconec el traçat i el projecte de variant. En el seu moment, quan coneguem a fons el tema, direm allò que competencialment hàgim de dir". El Decret 114/88 d'Avaluació d'Impacte Ambiental obliga la Generalitat a exigir-lo. L'acord unànim del Parlament d'abril de 1989 obliga el Consell Executiu a prendre-hi part. I finalment, l'article 10 de la Ley 25/88 de Carre-teras obliga al MOPU a trametre l'estudi a "las Comunidades Autónomas afectadas", que poden obligar el MOPU a "la modificación o revisión del planeamiento urbanístico afectado". 28. NOSALTRES TAMBÉ VOLEM UNA VARIANT, PERò NO LA VARIANT EST Sempre hem demanat una variant per a Girona. Allò que considerem innaceptable és una variant per Sant Daniel. I UN SEGUIT DE PREGUNTES QUE QUEDEN PENDENTS... * Van ser intencionats els incendis que durant una setmana de juliol, l'any 1983, van devastar centenars d'hectàrees a Sant Daniel i els Angels? * Per què, per primera i única vegada, des del Govern Civil es va prohibir l'entrada dels hidroavions francesos que haurien ajudat a apagar aquell foc? * Per què mai s'han fet les inversions municipals previstes al Pla Especial de Protecció de la Vall, ni s'ha creat el Patronat previst des de 1985? * Per què el setembre de 1986 l'alcalde de Girona va canviar radicalment de postura? * Per què el MOPU té tanta pressa a fer la variant? * Quins interessos amagats hi ha al darrera de la compra del castell de Sant Julià? * Per què els continuats talls de carrers i canvis direccionals afavoreixen el caos circulatori a Girona ? * Per què l'alcalde de Girona va anunciar el 13 d'octubre que les obres començarien el 14 de novembre, quan sabia que la primera excavadora es presentaria el 29 d'octubre? * Es pretén, potser, crear un estat favorable d'opinió a la variant, "la facin per on la facin"? |
||
|
