LA "COORDINADORA N-II PER L'AUTOPISTA" REGALA A LA CIUTAT DE GIRONA ELS PRIMERS APARCAMENTS ESPECíFICS PER A BICICLETES

LA MESURA éS UNA NOVA CONTRIBUCIó DE LA COORDINADORA A LA RESOLUCIó DELS PROBLEMES DE TRàNSIT DE LA CIUTAT

La COORDINADORA N-II PER L'AUTOPISTA ha inaugurat avui, poc abans d'iniciar les passejades a peu i amb bicicleta per la Vall de Sant Daniel, els primers aparcaments específics per a bicicletes de la ciutat de Girona. L'acte s'ha iniciat amb música de grallers i en un ambient totalment festiu.

Aquests aparcaments, realitzats artesanalment per la COORDINADORA, els oferim als ciutadans de Girona. L'ús sovintejat de la bicicleta (un mitjà barat, lleuger, ràpid i no contaminant) és una mesura que potser per la seva senzillesa mai no ha estat contemplada per l'Ajuntament més enllà dels ridículs carrils-bici (no vénen d'enlloc ni porten enlloc). Els aparcaments han estat emplaçats a la plaça del Vi i tenen una una cabuda aproximada de 15 bicicletes.

Quan a nivell municipal tot són queixes del trànsit que col.lapsa Girona, però les úniques mesures didàctiques vers el ciutadà és la coneguda dita caste-llana de "la letra con sangre entra" (llegiu massiva utilització repressiva de la grua), reclamem una petita atenció a la lenta però possi-ble educació ciutada-na a l'ús de la pròpia energia corporal per desplaçar- se per la ciutat.

Anar a peu o amb bicicleta no és difícil, i menys en un terme munici-pal com Girona i la seva àrea metropolitana: més del 80 % de les vies urbanes són a peu pla, i en menys de mitja hora es pot anar a peu d'una banda a l'altra.

Perquè els ciutadans utilitzin la bicicleta cal que tinguin habilitats uns aparcaments especials en prou indrets de la ciutat: ni és factible tenir aparca-ments en un únic punt, ni massa persones es decidiran a lligar la bicicleta a un fanal, un arbre o una senyal de trànsit.

En el primer cas (com passa ara amb els aparcaments reservats per a mi-nusvàlids), tenir mitja dotzena de places reservades distants unes de les altres centenars de metres és només un rentat d'imatge per al consistori, però de nul.la utilitat per als usuaris.

En el segon cas, haver de lligar una bicicleta a un arbre no només suposa exposar-se a patir un robatori, sinó que el propietari, parado-xalment, pot ser multat. No parlem, ja, de la imatge tercermun-dista que es dóna de la pròpia ciutat.

Possiblement l'Ajuntament dirà que la mesura ja estava prevista. Potser tan prevista com les 200 famoses i per ara intangibles mesures per resoldre el caos del trànsit que des de fa 14 mesos estem esperant.

Estem convençuts que els pressupostos municipals podran complementar ben aviat els nostres aparcaments mòbils amb altres de fixos, ben disse-nyats i distribuïts per tot el casc urbà. Esperem, també, que l'Ajuntament de Girona no condemni aquests aparcaments (que des d'ara són propietat de tots) a la foscor d'un dipòsit municipal. Si l'emplaçament actual no li sembla adient (nosaltres creiem que sí), que els fixi un consideri seran més útils, en espera d'uyna desitjable proliferació i ús.