 |
||
|
Data de publicació: 4-12-90 PROU DEMAGòGIA A L'ENTORN DE SANT DANIEL Aquests darrers dies l'ASSOCIACIó D'AMICS DE LA VALL DE SANT DANIEL i la COORDINADORA N-II PER L'AUTOPISTA han fet públic que la "Audiencia Nacional" ha denegat un recurs interposat pel qual es demanava la suspensió cautelar de les obres de la variant est de Girona. Quan els afectats directes donem a la llum pública una notícia que en principi no ens és favorable, es produeix un contrast claríssim amb l'actuació obtruccionista, distorsionadora i demagògica que els representants de la part contrària (l'Alcalde de Girona i el Governador Civil, per activa; el MOPU, per passiva) mantenen en aquest afer. El Governador Civil Pere Navarro es cobreix de glòria quan per una banda diu que l'estudi d'Impacte Ambiental del TGV realitzat per la Generalitat no rebutja el traçat per Sant Daniel per motius ecològics, i tot seguit reconeix que desconeix l'estudi esmentat. Malgrat les seves deficiències, l'estudi d'Impacte Ambiental del TGV compleix en una part essencial allò que disposa la legislació vigent: es troba actualment a informació pública als ajuntaments afectats (els més propers, Salt i Sarrià de Ter). Veieu perquè mai no hi ha hagut estudi d'impacte ambiental per a la variant est? L'alcalde de Girona Joaquim Nadal surt dia sí i altre també a tota mena de mitjans de comunicació assegurant que aquesta sentència treu tota la raó i deixa sense arguments els opositors a la variant est. Sap ben bé que el que pretén és autojustificar l'agressió causada per les obres i estendre entre els ciutadans la sensació que tot està beneït per la justícia. Es conscient de la intenció demagògica d'aquesta mena de declaracions. El MOPU, per passiva davant dels requeriments de la "Audiencia Nacional" i per activa amb la prosecució accelerada de les obres, confia que quan una sentència ferma l'obligui a aturar-se la variant ja estigui feta. No seria ni molt menys la primera vegada que els tribunals d'aquest estat arriben tard, i d'això se n'aprofita l'Administració. Quan s'obstrueix premeditadament la possibilitat que la justícia es pronunciï no es pot parlar d'interès públic ni d'ètica. I l'obstrucció és evident quan des del 18 de desembre de 1989 la "Audiencia Nacional" reclama en diverses ocasions l'expedient complet de la variant per examinar-lo, i el MOPU encara no l'ha entregat. Pensem que és hora fer un seguit de clarificacions a l'opinió pública, perquè cada ciutadà sàpiga quina és la situació real i legal de la variant est: 1. LA VARIANT EST éS IL.LEGAL. Segons el BOE de 28-10-88, el MOPU considera aprovat el projecte de variant est des del 3 d'agost de 1988, encara que aquest acte administratiu mai no ha estat publicat. Aquest projecte surt del consens entre el MOPU i els alcaldes la primavera de 1986. La redacció està signada el 30-6-88. Aquest projecte MAI NO S'HA EXPOSAT A INFORMACIó PúBLICA. Quan diuen que sí s'ha acomplert aquest tràmit, es refereixen a l'estudi previ amb sis opcions presentat pel MOPU el 1983, totalment diferent de l'actual. Llavors, tots els ajuntaments (el de Girona al capdavant) varen prendre acords de ple per unanimitat contra l'opció "est" i a favor de la gratuïtat de l'autopista. El propi Ajuntament de Girona ha dit repetides vegades que no disposava del projecte complet (repasseu la premsa dels anys 1988 i 1989). A més, el propi Ajuntament repetia sistemàticament que no tenia el projecte complet.
El 27 de maig de 1985 la CE aprova la Directiva 85/337, d'avaluació de les repercussions de projectes públics sobre el medi. El 30 de juny de 1986 el BOE publica el "Real Decreto Legislativo 1302/86, de 28/6, de evaluación de impacto ambiental". L'ESTUDI D'IMPACTE éS OBLIGATORI EN TOTES LES OBRES, INSTAL.LACIONS O ACTIVITATS NO COMENÇADES ABANS DEL 30 DE JULIOL DE 1988. El 3 de juny de 1988 el DOGC publica el Decret 114/88, d'avaluació d'Impacte Ambiental: SERà D'APLICACIó A LES OBRES O LES ACTIVITATS QUE S'HI SOTMETEN I QUE S'INICIïN A PARTIR DEL DIA 20 DE JULIOL DE 1988. En no haver-se iniciat fins al 29-10-90, és OBLIGATòRIA l'aplicació de la legislació catalana, espanyola i europea al projecte de "variant est". El propi MOPU reconeix que no ha fet l'Estudi d'Impacte quan el Cap de Carreteres a Catalunya, en encarregar un informe a Joan Senent, afegeix que "no es farà un estudi d'impacte, ja que suposaria fer un projecte totalment nou" (EL PUNT, 24-9-88).
Entre altres coses, l'estudi ha de contemplar:
L'advocat Ignasi Doñate, en nom de l'ASSOCIACIó D'AMICS DE LA VALL DE SANT DANIEL, ha demanat al MOPU en cinc ocasions examinar el projecte (el 10-3-89, el 29-5-89, l'1-9-89, el 26-10-89 i el 19-12-89). El MOPU no ha contestat mai, malgrat estar-hi obligat. urídicament, cometen DELICTE DE DENEGACIÓ DEL TRÀMIT D'AUDIÈNCIA I VISTA DE L'EXPEDIENT.
Després de seguir el via crucis burocràtic dels tribunals, l'1 de desembre de 1989 es presenta a la "Audiencia Nacional" un recurs contenciós demanant l'anul.lació del projecte per manca d'informació pública i MANCA DE L'ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. Des del 18 de desembre de 1989 el tribunal ha reclamat diverses ocasions al MOPU la tramesa de tot l'expedient, per poder-lo examinar. Aquest és el recurs que ANUL.LARà el projecte, i per això el MOPU obstrueix al màxim (i amb total impunitat) l'actuació de la justícia. El setembre passat va ser presentat un escrit que reclamava la suspensió provisional del projecte per evitar efectes irreversibles, per manca d'informació pública i per manca d'estudi d'Impacte Ambiental. La "Audiencia Nacional" ha rebutjat la suspensió basant-se en l'article 122-1 de la seva jurisdicció, que estableix com a regla general la no suspensió dels actes administratius impugnats. No entra a considerar el fons del contenciós, cosa que ha generat un nou recurs i alhora la confiança en què quan s'examini el projecte (si el MOPU el presenta algun dia) es procedirà a l'anul.lació del mateix per conculcar, a més de diverses lleis ordinàries, diversos articles de la Constitució. La "Audiencia Nacional" no ha legitimat, doncs, la variant
est. Al contrari, en no poder suspendre-la per no haver tingut accés
encara al projecte, fa més evident encara la situació
d'il.legalitat en què es troben el MOPU i la seva variant. Quan el Governador Civil envia la Guàrdia Civil a detenir les persones que obstaculitzen l'acció destructiva de les excavadores, no ho fa perquè tingui la raó o per complir la llei, sinó per prosseguir un projecte decidit pels seus caps de Madrid. D'aquesta manera, la Guàrdia Civil no compleix amb la obligació de protegir els ciutadans, sinó que es converteix en l'instrument armat que protegeix els interessos polítics del MOPU (i qui sap si els econòmics d'altri). Perquè la preservació del medi (i la nostra Vall de Sant Daniel) és un dret reconegut constitucionalment, i en l'exercici pacífic d'aquest dret ens sentim totalment emparats per un Pla Especial de Protecció vigent, per la por del MOPU a entregar un projecte a la justícia i en la resolució del recurs plantejat a aquesta, que podria convertir la variant est en un acte il·lícit quan ja fos un fet consumat.
Carles Barba i Parera
|
||
|
