Text del programa de mà (Narcís-Jordi Aragó)
Cartell (Montserrat Lacomba)

Fa dos anys, els periodistes col.legiats a Girona, en votació directa i secreta, van distingir els Amics de la Vall de Sant Daniel amb la Mosca de Sant Narcís. Aquest any, el mateix trofeu ha estat atorgat a la Coordinadora N-II per l'Autopista. En ambdós casos, es tracta del reconeixement "a l'entitat de les comarques gironines que més s'ha destacat durant l'any pel seu compromís en la defensa de drets, béns o interessos col.lectius".

Els opositors al pas de la variant de la N-II per Sant Daniel s'han fet notar, certament, per la fermesa dels seus plantejaments i per la tenacitat de la seva llarga lluita. Però si algun tret ha convertit en singular i única la seva actuació, sobretot pel que fa a la Coordinadora, ha estat la fecunditat de la seva imaginació, capaç de muntar dotzenes d'accions originals i creatives per tal de renovar constantment l'interès de la ciutadania i evitar la pèrdua de ritme d'una campanya sotmesa a l'erosió del temps i a la rutina que genera un període tan perllongat d'activitat. Cada vegada que semblava esgotar-se la qüestió, víctima de les dilacions oficials i dels silencis administratius o polítics, una iniciativa inesperada la feia reviure amb incentius renovats i la convertia altra vegada en notícia, en matèria apta per a la informació i l'opinió.

De la Coordinadora N-II per l'Autopista se'n podrà dir el que es vulgui, però no es podrà deixar d'admetre que ha jugat totes les cartes possibles -i fins algunes que semblaven impossibles- per fer presents els seus objectius d'una manera suggestiva i eloqüent. Un exercici tan intensiu de la imaginació i la utilització tan diversificada de fòrmules i de recursos no té cap precedent en la història de les nostres reivindicacions col.lectives, i és més meritori si es té en compte que treballa sobre un terreny eixut i un poble mesell com ho és majoritàriament el gironí.

Aquesta mateixa exposició, que vol ser un inventari i un recordatori de les accions dutes a terme fins ara, em sembla que ha de ser contemplada sobretot com una acció més, com un altre pas no donat fins ara en el camí que la Coordinadora s'ha compromés a recórrer. No es tracta tant, potser, de mirar enrera com de plantar una altra fita que torni a cridar l'atenció de la gent i de renovar les forces per continuar endavant amb el mateix impuls del primer dia.

Narcís-Jordi Aragó