Formació,
informació : ha de votar Sant Daniel?
Quanta abundància, quanta bellesa,
quanta energia (ai, qui ho diria!)
feta malbé!.
Per ignorància, per imprudència,
per inconsciència, per mala llet.
(Joan Manel Serrat)
L'article de El País que assenyalava Girona
com una de les ciutats més habitables de l'estat espanyol
ha portat cua. No vull entrar en la discussió de si la imatge
urbana que es donava era el reflex en el mirall concau que crea
l'esperpent, si l'era en les aigües tèrboles de l'Onyar
o si era una nova mostra del tarannà periodístic d'alguns
dels professionals de la informació.
Vull, només, ressaltar-ne un aspecte. En
aquest reportatge es posava de manifest l'existència de dos
diaris locals a la nostra ciutat. S'intentava, potser, donar per
sobrentès que dos diaris per a una ciutat mitjaneta-petita
és un indicador d'un nivell elevat de consum cultural-informatiu.
L'existència d'aquests dos mitjans de comunicació
escrits constitueix una bona oportunitat de treball per als sociòlegs.
Cal explicar: com es mantenen, i creixen fins i tot; com i per què
són ambdós en català; si la catalanització
formal suposa alguna evolució en els continguts; quin és
el perfil del lector d'aquesta premsa local, si llegeix o no altres
diaris... No crec que de cap estudi pugui concloure's que la població,
de llegir aquesta premsa local, està formada o informada
políticament i culturalment. No ho està ni més
ni menys que alguns dels periodistes que gosen escriure-hi.
Parlem de "formació"... El 5 de
maig del 1991, només per posar un exemple, sortia en un dels
dos diaris una anàlisi (?) sobre les properes eleccions municipals
a la ciutat de Girona. Es deia textualment: "La possibilitat
que ERC i IC aconsegueixin ser a l'Ajuntament depèn bàsicament
que l'opció opositora al projecte [de variant est] sigui
tan massiva com es vol fer creure..." Només qui no coneix
la ciutat i els seus habitants, qui no ha viscut (o no n'ha sabut)
el tema de la variant, qui té alguna malvolença contra
el moviment antivariant-est (motivada tal volta per alguna relació
amb el PSC o amb algun dels seus afiliats), qui està mancat
de les bases més elementals per a l'anàlisi política,
pot arribar a expressar una bajanada d'aquestes característiques.
Només que la persona redactora de l'article
s'hagués dignat resseguir qualsevol de les tres manifestacions
(i hagués estat prou viva per lligar determinades cares amb
la respectiva militància) que s'han produit contra la variant
est, o s'hagués dignat llegir les signatures dels nombrossíssims
articles d'opinió contra la variant per Sant Daniel, només
que hagués fet aquest petit esforç no hauria pogut
escriure el que destaco.
Mai a Girona no s'ha produit una mobilització
que aplegués tanta gent i de tant diferent color polític
: des de l'esquerra més o menys radical a la dreta més
genuïna, passant per les mateixes files del PSC. Hi ha hagut,
sí, gent D'IC i d'ERC, però n'hi ha hagut també
de CiU i del PP. I posats a manifestar evidències, hi havia
moltíssima gent d'aquests que s'anomenen "independents".
Ah!, si le memòria no em falla, en la primera o segona manifestació
hi vaig veure el que possiblement serà un nou regidor del
PSC (benvingut al consistori, si els pronòstics no fallen!).
Espero, doncs, que a l'hora d'avaluar els resultats
electorals es tingui en compte que un antivariant est pot votar,
si ho fa, qui li plagui. I espero també que els nostres diaris
puguin atorgar aquesta tasca d'avaluació electoral a gent
o més professional o menys condicionada pels seus amors (polítics,
és clar).
I parlem, també, d'informació....
A cap dels lectors no li costaria gens ni mica trobar molts exemples
de "des-informació". Tots hem viscut petits o grans
esdeveniments ciutadans que no han estat considerats dignes de ser
ressenyats. I, també a la inversa, n'hem viscut d'altres
de totalment irrellevants que hem trobat recollits en la premsa
local (de debo un míting d'aquests on hi ha més candidats
que públic es mereix el cobriment i tractament informatiu
que se li dóna?).
Un fet concret: del 19 al 30 de maig, en una sala
d'exposicions de la ciutat, va tenir lloc l'exposició "Desvariant",
organitzada per la Coordinadora N-II per l'Autopista. No només
el tema tenia (té, tindrá) un alt interés per
als gironins (com ho demostra el gran nombre de visitants), o el
material exposat tenia la seva grapa (una tela de 75 metres realitzada
per 45 pintors locals, un muntatge de l'Admetlla, video, fotografies
de premsa...) sinó que el mateix acte inaugural, a banda
d'aplegar un nombre de gent important, va adquirir una especial
rellevància.
Quatre persones, representatives a la seva manera
del ventall social gironí, van prendre la paraula. L'Isidre
Vicens, la Maria Puig, en Jaume Portella i la Maria Mercè
Roca van presentar una denúncia personal del tema de la variant
est. L'Isidre i la Maria són gent gran, que han viscut molts
anys a la ciutat. .. "Parlo de més de quaranta, cinquanta
i fins i tot seixanta anys enrera. Des de ben joveneta vaig anar
sovint a passejar i a jugar a Sant Daniel. Hi anava amb la família,
amb el catecisme Parroquial de Sant Feliu, amb l'escola Carme Auguet,
amb les amigues... També se'm fa present la imatge del Sr.
Roig, professor de Ciències Naturals a l'Institut, que era
mallorquí, que a les noies ens deia "nines" i que
ens hi portava a recollir fulles, flors i fruits per a l'herbari...",
ens explicava la Maria Puig. L'Isidre Vicens va parlar de llibertat
i democràcia; en Jaume Portella va situar el tema en el context
del model urbanístic de ciutat que ens volen imposar. La
Maria Mercè Roca, amb la sensibilitat que la caracteritza,
va comunicar-nos la seva vergonya : "vergonya de pertànyer
a una societat que ha perdut la capacitat de meravellar-se, de sorprendre's
i, sobretot, que ha perdut la facultat de dir no, de revoltar-se.
Vergonya de ser d'una ciutat que ha triat uns polítics (...)
[que] han permés, des del seu lloc privilegiat, aquesta ofensa,
aquest menyspreu col.lectiu.(...) Vergonya, en definitiva, de viure
en un temps en què la tebior és la temperatura dominant
dels esperits".
El text de Serrat que encapçala aquest article
va ser llegit per la Maria Mercè. Es un fragment d'una cançó
que es diu "Plany de mar". I el plany al mar, com va dir
ella també, és un plany a la terra, és un plany
a Sant Daniel.
L'acte va revestir en certs moments una gran emotivitat.
No va ser un mer formalisme per inaugurar una exposició,
no va ser només un nou acte de protesta i de denúncia.
Va ser tot això i molt més. La premsa local ? Un dels
dos diaris va publicar-ne una fotografia. L'altre va ignorar-lo:
no hi havia prou candidats electorals. Ignorància?, imprudència?,
inconsciència o mala llet?.
Maria
del Carme Renedo i Puig
|