|
UNA
VINTENA VARIANTS PER GIRONA
01/02/58
Es proposa una nova via per la Devesa.
06/09/63
La N/II passa per Marquès de Camps, la Gran Via i Ramon
Folch.
01/10/70
El cap local d'O.P. proposa "UNA CARRETERA PER L'EST,
SOBRE SANT DANIEL".
01/10/73
La N/II és desviada per la Ronda Ferran Puig i la Devesa,
el traçat actual.
08/04/79
El Col.lectiu Ecologista de Girona proposa negociar la gratuïtat
de l'A/7 entre Salt i Sarrià (7 km.).
03/07/81
Es proposa una via per Bonastruc de Porta, paral.lela a la
N/II.
13/01/82
L'Ajuntament reclema una variant de la N/II paral.lela a l'autopista.
31/01/83
El MOPU presenta un estudi previ amb sis opcions de desviament
de la N/II (cinc pel pla i una per Sant Daniel. No contempla
el rescat de l'A/7).
01/05/83
Diversos partits i el Col.lectiu Ecologista de Girona reclamen
el rescat de l'autopista, entre Medinyà i Fornells
(18'7 km.).
03/06/83
Ajuntaments, AA. VV. i col.legis professionals, a favor del
rescat de l'autopista amb nous accessos a Fornells i Campdorà.
23/12/85
Els alcaldes dels nou municipis afectats proposen al ministre
que el desviament es faci pel llit del riu Güell.
01/11/86
Les AA.VV. de Girona proposen un traçat paral.lel a
l'autopista, per la banda de fora.
17/03/87
El MOPU i els alcaldes pacten un traçat per les pri
meres carenes de Sant Daniel. L'impacte, malgrat les correccions,
serà irreversible.
3/08/88
El MOPU aprova el traçat de la seva variant est: co
mença a Fornells, passa per Quart, Vila/Roja, Sant
Daniel i Campdorà, i acaba a Medinyà.
08/04/89
La COORDINADORA presenta un estudi tècnic que fa viable
afegir un tercer carril a l'autopista sense noves ex propiacions.
El pressupost és inferior al de la variant est i alhora
resol el problema de la variant de Celrà.
29/10/90
La primera màquina es presenta per executar el projecte
del MOPU.
|
SANT
DANIEL, LA TRUFA DELS GIRONINS
Una variant no volguda: d'ahir a avui
Al peu de Montjuïc i les Pedreres, envoltada per quatre rius,
Girona és una petita capital que mai no ha sabut com resoldre
una contradicció asfixiant: l'índex més alt
de vehicles per càpita i alhora una xarxa viària obsoleta.
Cap als anys 60, diversos problemes i pressions varen impedir la
construcció d'una variant pel pla de Girona. No és
fins a mitjans dels 70 que Girona no té una variant, encara
que de peatge: l'autopista.
El col.lapse circulatori diari i l'adveniment de les primeres eleccions
democràtiques fan que, a partir de la primavera de 1979,
sorgeixin tota mena de propostes que deixen una cosa clara: tothom
veu necessària una variant, però ningú no es
posa d'acord per on fer-la passar.
Quan el MOPU presenta sis propostes (una per Sant Daniel i cinc
pel pla), la resposta dels municipis afectats és clara: no
a una variant que passi per Sant Daniel i les Gavarres, sí
a negociar la recuperació de l'autopista.
Joaquim Nadal (alcalde de Girona, President de la Federació
Catalana de Municipis i pes pesant del PSC?PSOE) havia promès
dimitir si la variant afectava Sant Daniel. Això durà
poc. El setembre de 1986 torna de Madrid transfigurat i, a partir
d'aquell moment, es converteix en el principal defensor de l'opció
est: "La variant no passarà per Sant Daniel, sinó
per les Gavarres". Es com dir que la Costa Brava no la banya
la Mediterrània, sinó el golf de Lleó.
La COORDINADORA N-II PER L'AUTOPISTA, aglutina a finals de 1987
els opositors i reticents a la variant est. Mai una mobilització
semblant no s'havia produït a Girona per un tema que no afectava
butxaques ni llibertats, sinó la sensibilitat i el sentit
comú. El tema s'escampa a la televisió, la premsa
i la ràdio del Principat: i mireu que n'és de difícil
que un tema "no barceloní" surti als papers i a
les ones...
Entre 1988 i 1991 més d'un centenar d'accions, totes originals,
lúdiques, pedagògiques i d'acció directa no
violenta, s'encadenen amb la tasca quotidiana de la informació
(taules, plafons, articles, comunicats) i la recollida de milers
de signatures: publicació d'estudis i informes, vagues de
fam, innocentades, brindis, subhastes, concerts de rock, manifestacions
(la darrera el 13-12-90, amb 5.000 persones i una temperatura de
0ºC), exposicions, rius de tinta a les planes d'opinió
de la premsa local, pagament dels tiquets de peatge de l'autopista,
"distreure" les fites per obstaculitzar les obres, interrompre
aquestes durant un mes...
Un enfoc volgudament no violent
La línea d'oposició a la variant est de Girona ha
mantingut en els seus cinc anys d'història una constant:
la no violència activa. Si bé als primers anys ni
tan sols se'n plantejà una altra (calia presentar alternatives
objectives i mobilitzar els ciutadans a favor d'aquestes alternatives),
el maig de 1989 es produí la primera crisi en una Coordinadora
que en algunes assemblees havia arribat a les 60 persones (i, per
tant, 60 maneres diferents de pensar).
El 9 de maig de 1989, el grup majoritari (PSC-PSOE) aprovava en
un ple el traçat del MOPU. Els calia, però, desprestigiar
l'oposició popular: un cordó de 21 policies i les
provocacions verbals d'un regidor desbordaren el públic que
omplia de gom a gom el petit saló de plens i tot acabà
a crits, insults i empentes.
La segona crisi es produeix l'octubre de 1990: els fets no volguts
(arriba la maquinària per executar el projecte) deixa enrera
les paraules. El testimoni de Leizaran plana a les assemblees. A
la fi, s'opta per mantenir un enfrontament clar i decidit, però
no violent: arrencades de fites, concentracions d'estudiants, aturades
de les obres matí i tarda, fred, pluja, gana, coaccions i
insults dels treballadors i Guàrdia Civil, 17 detinguts...
un mes després sortien al carrer 5.000 persones, sense cap
incident. Tota una lliçó de civisme.
La tercera i definitiva crisi començava ara: què
restava fer per impedir les obres? Calia destruir una experiència
de mobilització i lluita d'anys amb accions que potser retardarien
i ben segur encaririen l'obra, però que no l'evitarien? No
es pot demanar massa a un moviment tant heterogeni: ni tan sols
Gandhi ho va aconseguir dels seus adeptes. Malgrat tot, els membres
de la Coordinadora favorables a accions més contundents no
passaren a l'acció.
Ara, quan només una ressolució judicial
pot aturar les obres, es pot reflexionar assossegadament. Sigui
quina sigui aquesta ressolució, la variant s'acabarà.
S'hauran esmerçat mil milions més dels previstos per
apaigavar l'impacte ambiental, potser s'aturarà durant uns
pocs anys l'afany especulador sobre els terrenys de la vall, la
Generalitat haurà traït novament els ciutadans i els
farà el seu eix transversal, el TGV i la seva variant oest
pel pla, i Girona deixarà de ser una petita ciutat de comarques
per ser el punt central d'un nus ce comunicacions que ens ofegarà
amb els nostres quatre rius...
Ha valgut la pena?
Aquell qui s'apunta a una lluita puntual (perquè sempre
emprem un llenguatge tan bel.licista?) i ho fa confiat a guanyar-la,
acabarà ben segur esclafat contra el mur de l'Administració
(de fet sempre lluitem contra decissions de l'Administració,
sigui local, autonòmica, central, tributària, militar...).
Lluites a més llarg termini o d'objectius més amplis
tenen ja més perspectives: mentre no s'aconsegueix l'èxit
final, s'assaboreixen els petits èxits quotidians... L'oposició
a la variant est ha permès, sempre segons aquest segon enfoc,
plantejaments saludables per al teixit social gironí:
* L'Administració, sobretot la local, té clar que
a partir d'ara haurà de replantejar-se segons quins hàbits
d'actuació quan un moviment ciutadà expressi el seu
rebuig a un projecte concret
* A quinze anys de l'adveniment d'aquesta democràcia, és
saludable constatar que els ciutadans no confien a ulls clucs en
els seus polítics, i poden mobilitzar-se per una idea de
la que no en treuran cap profit material
* Els amics i amigues que hem fet durant aquests sis anys no tenen
preu, i només per això ja pagava la pena.
Quan algú consulti la primera edició de la Gran Enciclopèdia
Catalana, descobrirà que el llavors professor Joaquim Nadal
sí sabia que Sant Daniel i les Gavarres eren la mateixa cosa
("vall de Sant Daniel, territori d'orografia molt accidentada,
contrafort nordoccidental de les Gavarres...") i encara la
podia descriure així: "La bellesa del paisatge i l'abundància
de deus d'aigua han contribuït a donar a Sant Daniel el paper
de zona d'esbarjo i passeig per als gironins".
La nova edició de la Gran Enciclopèdia ja no és
tan bucòlica. No el signa ningú, ha passat de 33 ratlles
descriptives a 12, i no té deus d'aigua, ni paisatges bells
ni forma part de les Gavarres. Així es reescriu la història.
Josep Planas i Gamundi
|
ELS ARGUMENTS
DELS OPOSITORS A LA VARIANT EST
|
|
LA VARIANT ÉS IL.LEGAL
L'actual projecte, signat el 30/6/88, mai no s'ha exposat
a informació pública.
EL MOPU AMAGA EL PROJECTE
En cinc ocasions s'ha demanat al MOPU examinar l'expedient.
No ha contestat mai. Se'ls pot acusar de denegació
del tràmit d'audièn cia i vista de l'expedient.
EL MOPU OBSTRUEIX LA JUSTíCIA
L'1/12/89 es presenta un contenciós a la "Audiencia
Nacional". El MOPU encara no l'ha entregat perquè
el tribunal dictamini.
L'EXPEDIENT NO Té L'ESTUDI
D'IMPACTE AMBIENTAL
El R.D.L. 1302/86 precisa que "l'estudi d'impacte és
obligatori en totes les obres, instal.lacions o activitats
no començades abans del 30/7/88. El mateix diuen les
normatives comunitària i catalana. El MOPU ha admès
a la premsa que "no es farà un estudi d'impacte,
ja que suposaria fer un projecte totalment nou" (Punt
Diari, 24/9/88).
ELS EMBUSSOS NO ELS CAUSEN ELS
CAMIONS, SINó ELS GIRONINS
La setmana del 15 al 21 d'octubre de 1990 va haver/hi vaga
de camions a tot l'Estat espanyol: Girona va continuar amb
els embussos habituals a tota hora.
El dia de Sant Narcís (29/10/90) era festa local
a Girona, però dia laborable als municipis del voltant:
es podia circular per la Devesa sense cap dificultat.
La conclusió és evident: els camions no
provoquen els em bussos de Girona, els causants del caos de
trànsit són els matei xos gironins. L'excusa
dels camions com a culpables dels embussos és pura
demagògia.
|
LA LLEI PERMET L'ALLIBERAMENT DELS
PEATGES, I HI HA PRECEDENTS
La Llei de Contractes de l'Estat i el Plec de Clàusules
de Concessió d'Autopistes preveuen que en qualsevol
moment, per decisió del Govern, es pot recuperar una
concessió sempre que hi hagi previ acord.
Hi ha diversos precedents d'allargament de concessions
a canvi d'alliberaments de peatges:
* S'allarga 2 anys la concessió de BÉTICA
DE AUTOPISTAS per alliberar de peatge el pont de la Badia
de Cadis (R.D. 826/82).
* S'allarga la concessió d'ACESA 10 mesos a canvi
de l'ab sorció d'ACASA (R.D. 126/84).
* El MOPU ha ofert a ACESA ampliar la concessió
10 anys a canvi d'un peatge tou i la construcció de
l'autovia del Maresme.
I COM SEMPRE, MOLTES PREGUNTES
SENSE RESPOSTA
* Van ser intencionats els incendis que durant la setmana
del 12 al 18 de juliol de 1983 (just acabar l'exposició
de la proposta inicial del MOPU) van devastar centenars d'hectàrees
a Sant Daniel i els Angels?
* Per què el Govern Civil va prohibir (i només
en aquella ocasió) l'entrada dels hidroavions francesos
que habitualment ajuden a apagar els focs de les comarques
gironines?
* El Pla Especial de Protecció de la Vall de Sant
Daniel, aprovat per l'ajuntament gironí el 1985, preveia
inversions milionàries en un termini de quatre anys
i la creació immediata d'un Patronat. Per què
no s'ha fet res encara?
* Què va passar el setembre de 1986 perquè
Joaquim Nadal canviés de postura?
* Hi ha altres raons, i no només polítiques,
que podrien donar llum al misteri?
|
|
