Data de publicació: 06/01/1992


N-II: ELS NúMEROS CANTEN

Sense cap mena de dubte la variant de la N-II i la decisió dels polítics locals i estatals de fer-la passar per la Vall de Sant Daniel és un dels temes que ha aixecat més polseguera en els últims anys.

L'estratègia de justificació de la decisió s'ha basat en dos pilars bàsics. Per una banda, s'ha presentat la variant per la Vall de Sant Daniel com l'única solució possible, i per l'altra, s'ha marginat la possibilitat de l'alliberament del tram de l'autopista per considerar-la "una solució utòpica" i "poc pràctica".

Pensem que els ciutadans tenen dret a conéixer totes les alternatives. No volem rebutjar a priori la possibilitat d'alliberar el peatge perquè "és un problema financer complicadísssim que no estic en condicions d'abordar en aquest moment" (paraules del Ministre del MOPU a un diari local, 6-10-88). Reconeix, per tant, l'absència de cap problema legal i que tot es podria reduir a una negociació econòmica.

Ben mirat, el que s'ha volgut fer és presentar "una decisió política" i justificar-la amb elements tècnics. Haurien d'haver justificat tècnicament i econòmica la impossibilitat del rescat de l'autopista. El que nosaltres hem fet (això no ho ha fet ningú) és estudiar si hi ha possibilitats legals i econòmiques per fer-lo. La conclusió és senzilla: si hi ha voluntat política, es pot alliberar aquest tram; no hi ha cap impediment legal i la compensació que rebria ACESA es pot negociar en funció d'un allargament de la concessió.


La legalitat de la proposta

La nostra proposta es basa en l'Ordre de 27-7-66 (Clàusules de la Concessió). Aquesta preveu la possibilitat del rescat per part de l'Administració. Alhora cal tenir en compte l'article 232 del Decret 923/65 de 8/4, que fixa els criteris del càlcul de la indemnització.

Aquesta legislació no és una pura fal.làcia. Hi ha precedents que demostren que aquesta norma legal ja s'ha aplicat.

La pròpia ACESA (Autopistas, Concesionaria Española, S.A.) s'ha beneficiat ja d'una ampliació d'aquest tipus. El decret 165/67 de concessió d'explotació dels trams Barcelona-La Jonquera i Montgat- Mataró declarava com a data de cancel.lació de la concessió en 24-2- 2004. El R.D. 126/84, que disposa l'absorció d'ACASA (Autopistas de Cataluña y Aragón, S.A.) per part d'ACESA, compensa aquesta darrera amb l'ampliació dels terminis de concessió de deu mesos de totes les autopistes que explota fins al 31-12-2004.

Un altre precedent de perllongament de la concessió el trobem en el Decret de fusió d'AUMAR (Autopistas del Mare Nostrum) i "Bética de Autopistas", a canvi de la qual es perllongava la concessió en dos anys (fins al 2006). El tracte? Alliberar de peatge el pont que creua la badia de Cadis.

Avaluació econòmica

D'acord amb l'article 232 de la Llei de Contractes de l'Estat - esmentat anteriorment- la compensació econòmica per a l'alliberament del peatge contempla dos aspectes diferents: la indemnització per l'immobilitzat i els beneficis que deixarà de percebre.

Segons els nostres càlculs, l'alliberament del tram Fornells- Medinyà (18'7 km.) podria arribar a costar a l'Estat 5.689.779.386'- ptes. (en concepte de la compra física del tram) i 5.493.506.349'- ptes. (com a compensació per la pèrdua d'ingressos en aquest tram).

A canvi, l'Estat cancel.laria un deute que té ACESA (R.D. 2479/78) que en ptes. de 1989 representarien 1.640.404.898'- ptes. i perllongaria la concessió de què disposa ACESA per un termini de 20 mesos (exactament un any i 218 dies) sense cap desemborsament addicional per part de l'Estat (resultat de l'actualització al 8 % dels beneficis que hem previst obtindrà ACESA -a través d'una interpolació estadística- els anys 2005 i 2006).

Cal tenir present, però, que aquesta és la demanda màxima que pot plantejar ACESA. Per tant, el "problema financer complicadíssim" del qual parla el Ministre s'hauria de fer "a la baixa" en funció d'aquestes dades econòmiques.

No val com a argument contrari a aquesta proposta al.legar que seran els usuaris els qui pagaran la gratuïtat d'un tram a canvi de seguir pagant peatge per la utilització de l'autopista durant uns mesos més. Malgrat que aquesta revertirà a l'Estat l'1-1-2005, enlloc està legislat que després l'ús de l'autopista serà gratuït.

Fins ara, l'Estat ha hagut de recuperar la totalitat de les concessions d'"Autopistas del AtlÀ Àntico" i de AUCALSA (Autopista Concesionaria Astur-Leonesa), per evitar un endeutament que l'any 2002 hauria estat de 232.000 milions de ptes. En aquestes autopistes, ara a mans de l'Estat, "se segueix cobrant el peatge".

Perllongar la concessió, doncs, no suposarà cap greuge per als usuaris. En lloc de pagar el peatge directament a l'Estat, ho faran a ACESA. Els usuaris, però, seguiran pagant en qualsevol dels casos el peatge més enllà del 31 de desembre del 2004.

Estem convençuts que ACESA calibraria de bon grat la possibilitat d'allargar la concessió més enllà del 2004. Es notori que ACESA és partidària de solucions d'aquest tipus. No fa encara sis mesos acceptava construir gratuïtament un tram del segon cinturó de Barcelona a canvi d'una ampliació de la concessió de l'A-9 (Montgat-Mataró).

El nostre estudi ha estat rigorós pel que fa al procediment emprat. Hom pot dir que una taxa de descompte podria ser d'un percentatge superior o inferior, o bé que l'extrapolació de dades podria ser parabòlica i no lineal. El resultat final, segons els criteris, podria diferir de molt pocs mesos. Els nostres números canten: Si s'allarga la concessió de l'autopista un any i 218 dies (menys de 20 mesos), haurem salvat Sant Daniel.

Josep Planas i Gamundi. Ensenyant.
Josep Vicens i Heras. Economista.