La variant oest, o com re-descobrir la sopa d'all

Torna, cíclicament, l'etern problema de l'àrea metropolitana de Girona. Veiem la mateixa pel.lícula d'ara fa quinze anys: l'alcalde de Girona defensant l'est i proposant, com a idea original, desdoblar la N-II per l'oest. Els alcaldes de les rodalies tornen a interpretar el paper dels seus antecessors en el càrrec: aplaudeixen la idea, alguns i tot també amb matisacions.
Malhauradament, el ser humà és molt més ruc del que esmenta la dita: ensopeguem no una ni dues, sinó moltes vegades amb la mateixa pedra. I, com diuen allà a les Castelles, a "defendella i no enmendalla".

L'any 1983 fou una data clau perquè la conurbació gironina tingués una variant. Aquell any (com ara) tots els alcaldes digueren la seva. Girona va protegir, per si de cas, el seu pulmó natural: el pla de protecció de Sant Daniel semblava una cuirassa segura. Ai làs... el 17 de març de 1987 (justament se'n compleixen 11 anys) el mateix alcalde que protegia la vall es declarava unilateralment "sol i abandonat" i amagava aquesta pena brindant amb xampany per una variant que trinxava pel mig l'espai protegit.

De res no va servir que se li confeccionessin alternatives, se'l fornissin d'estudis tècnics i econòmics... El moment de la variant per l'autopista havia passat... Potser ara se li ha aparegut l'àngel de Tarsus i com un santpau qualsevol ha descobert que torna a ser el moment de l'opció autopista?

Ben segur que els cinc anys de vida de la variant est (i el grapat de morts, desenes d'accidents, quotidianes cues i altres foteses) l'han convençut que allò no és una variant, sinó com a molt una carretera turística de muntanya? L'exministre Borrell tenia les ulleres millor graduades: el mateix dia de la inauguració ja va declarar que aquella variant neixia obsoleta.

Potser cal analitzar perquè ara l'alcalde de Girona considera que cal "reprendre la vella teoria de la variant oest de manera que el desdoblament es faci la meitat per l'est i la meitat per l'oest". Sempre hem tingut clar que el que interessa a l'alcalde és la variant pel mig: l'eix Fontajau-Güell, autèntic cinturó de ronda que li redistribueixi el trànsit que col.lapsa Girona. Aquells qui defensen (i s'estavellen contra el mur de la incomprensió) la humanització de la frontissa del Güell ho saben bé: no sempre allò que és bo per Girona és bo per a "tots" els gironins. Perquè ells també en són, de gironins, però ningú no els té en compte.

Sense entrar a analitzar l'"original" proposta que fa ara l'alcalde (ben segur que se'n parlarà sovint), potser cal fer uns comentaris breus a allò que ha declarat a Ràdio 4 i a la premsa local el 4 de març:

• Declarar que les aspiracions ecologistes es van quedar a mig camí amb la variant est és una fal.làcia: l'únic camí era no fer cap variant per l'est. Les mesures mediambientals no eren per sensibilitat ecològica, sinó per apaivagar les protestes dels ciutadans i la pròpia consciència.
• Demanar contrapartides és un costum habitual dels polítics. El pont de Fontajau va ser la torna de la variant est. Quina serà la torna de la variant oest? Potser l'arranjament de la calçada i les voreres de la carretera de Barcelona (no oblidem que el MOPT havia d'arranjar-ho, però els diners han anat al pla d'accessos de la Devesa, per decisió de l'Ajuntament)? Hauran d'escurar-se les butxaques els veïns quan el pèssim estat de l'asfalt i les voreres superi l'estadi d'obsolet?
• Que els polítics han de prendre decisions difícils s'entén. Que els problemes de consciència es vegin no alleugerits, sinó recompensats i gratificats pel fet de seguir guanyant eleccions diu poc de l'ètica amb què es prenen les decisions: no es tracta de ser coherent amb un mateix, tot depèn de què se n'obté a canvi.
• A punt de complir 20 anys en el càrrec, l'alcalde de Girona hauria de reflexionar i actuar en conseqüència. En aquests 20 anys ha rebutjat moltes propostes provinents de molts sectors de la població. Un únic exemple entre molts: l'opció per la incineració dels residus sòlids urbans en front de la recollida selectiva en origen no és un descobriment de l'actual regidora de Planificació Territorial i Medi Ambient. Fa 19 anys que van rebutjar propostes en aquest sentit. Curiosament, com si la idea fós pròpia, molt lentament s'albira que algun plantejament extern a l'equip de govern de l'Ajuntament, rebutjat de pla en el seu moment, ara s'interpreta com a idoni o, com a mínim, desitjable.
• No és ja el fet de prendre en consideració o no propostes del teixit social. Fins i tot podria acceptar-se que en alguna ocasió "no era el moment". És el to, les maneres, el posat amb què l'alcalde (o alguna de les seves mans dretes) han desqualificat o menstingut postures i propostes que no lligaven o s'enfrontaven amb les seves.

Som on som, no ho oblidem, perquè l'Ajuntament de Girona ho va decidir en el seu moment. Ara que la història es repeteix, podem recuperar una part dels quinze anys perduts. En algun calaix o arxiu de la casa consistorial es deuen guardar (si no han anat al contenidor de paper per reciclar) uns quants estudis tècnics que la Coordinadora N-II per l'Autopista va presentar per fer allò que ara es proposa. Donar-hi una ullada podria estalviar diners públics -diners nostres- i, si no ofèn ningú, se'n pot aprofitar gratuïtament alguna idea.

I, vista la coincidència de la majoria d'alcaldes en la qüestió, ben segur que als antics membres d'aquella coordinadora no els faria res de cedir-los el nom i tot, de cara a les relacions amb el Ministeri de Foment. Com a desgreuge per les males estones que els vàrem fer passar.
.
Josep Planas i Gamundi.
Ex portaveu de la Coordinadora N-II per l'Autopista.