 |
||
|
Data de publicació: 09/01/2000 No és aquesta la nostra variant Ara surt l'alcalde de Girona i diu que l'autopista, com a variant de la ciutat, és una reivindicació llargament reclamada pels gironins. No sabem si ell s'hi inclou en aquest col.lectiu de ciutadans... El que sí sabem és que aquest tipus de declaracions constitueixen un maquiavèlic exercici de cinisme i una prova que el Sr. Nadal considera que tots els gironins patim d'amnèsia. Que quedi clar que no és la nostra variant. I que quedi clar, almenys per poder lluitar contra la desmemòria, el perquè: La variant que els antivariant-est proposàvem anava des de Fornells a Medinyà (en un traçat de 18'7 km) i comportava la construcció d'un tercer carril a l'autopista. Aquests "ecologistes" - que érem la Coordinadora N-II per l'Autopista, l'Associació d'Amics de la Vall de Sant Daniel, l'Assemblea d'Entitats per a la Salvaguarda de la Vall, l'ANG, etc. etc.- van aportar un estudi tècnic que permetia executar aquest tercer carril sense necessitat d'expropiacions addicionals (Sarrià i Salt quedaven sanes i estàlvies, almenys en aquest sentit, de qualsevol nova agressió urbanística). Aquest estudi deu dormir encara en un calaix de l'Ajuntament de Girona i en algun del Ministerio de Fomento. Hauria de quedar clar també que hi ha hagut un colossal malbaratament de diners públics. Parlem-ne: la construcció de la variant est va costar, en números rodons, 10.000 milions. La compensació a ACESA per alliberar el peatge entre Girona-Nord i Girona-Sud (escassament 8 km.) és de 25.000 milions (mil milions anuals fins al 2025). Tot plegat, suma 35.000 milions. 35.000 milions... i què tenim a canvi? Doncs, a canvi, una variant Nadal que, a més de comprometre la vall de Sant Daniel i el Congost, ha resultat del tot insuficient i que presenta problemes de seguretat; tenim un tramet d'autopista gratuïta (és una manera de parlar) que no només no solucionarà la circumvalació per l'oest sinó que, com un embut, farà un flac favor a la circulació de la pròpia autopista; i tenim aquest mateix trosset al qual s'accedeix per les mateixes vies que s'hi accedia, sense connectar les principals vies d'accés a Girona. A Salt pateixen pel TGV però encara no es plantegen què passarà al Sitjar. Aquesta entrada a l'autopista, com la de Sant Julià, té tots els números per esdevenir un veritable tap d'ampolla des d'avui mateix. No ens penjarem la medalla que la nostra proposta era més racional, més econòmica i molt més profitosa, tot i que, evidentment podríem fer-ho. Si el cost de la construcció de la variant fou de 10.000 milions, la construcció del tercer carril que proposàvem estava pressupostada en 4.500. Si la gratuïtat entre els 8 km que separen Girona Nord i Sud ens costarà 25.000 milions, l'alliberament de peatge dels 18 km entre Fornells i Medinyà ens podia haver costat el 1988 tan sols 6.000. La proposta alternativa que els ciutadans van presentar a les administracions, suposava un estalvi de 20.000 milions pel cap baix. I essent tant bo el preu, què n'haguéssim obtingut? Doncs un eix nord sud que sense hipotecar els darrers espais d'una certa qualitat de la ciutat, enllaçaria les diferents vies d'accés i possibilitaria una bona entrada (i sortida) a la ciutat i possibilitaria també que, fossin els que fossin els punts d'origen i de destinació, la ciutat de Girona deixés de representar un obstacle en els desplaçaments. Certament un plantejament més econòmic, més racional, més profitós. No, els gironins no patim d'amnèsia. Els gironins no hem perdut tampoc encara la capacitat de sorprendre'ns ni de qüestionar-nos les coses. Han passat ja un grapat d'anys des que es va elaborar i presentar aquest projecte alternatiu. Tanmateix, molts dels interrogants que es plantejaven en aquell moment no van obtenir mai resposta i avui se n'obren de nous: - Per què l'Ajuntament de Girona va canviar radicalment la seva (o)posició enfront la variant est? - Admetrà mai aquest ajuntament que es va equivocar quan no va escoltar la ciutadania? - L'Ajuntament de Salt reconeixerà la seva co-responsabilitat en la solució (també és una manera de dir) adoptada? - Com és que per al Ministre Sáez de Cosculluela l'alliberament del peatge era un "càlcul financer complicadíssim" i el Ministre Arias Salgado se'n surt? - Com és que l'any 90, el Sr. Nadal, deia que havia passat el moment de l'autopista i ara aquesta oportunitat és recuperada? - Com és que es va triar l'opció més costosa (en recursos econòmics i naturals), la més difícil tècnicament i la que més oposició suscitava? El partit que actualment governa a l'estat espanyol era a l'oposició quan es va perpetrar la variant de Sant Daniel. Tanmateix, seria tota una ingenuïtat considerar que aquest gest d'alliberar peatges és innocent. En política no n'hi ha, prou que ho sabem, de gestos gratuïts. La suposada gratuïtat, deuen calcular, els pot ajudar en el repte electoral de treure el diputat que mai no han obtingut en aquesta demarcació. Tant li fa que en aquest cas concret, el "gest" en qüestió ens costi a tots plegats 25.000 milions de pessetes i no arribem enlloc. Almenys, si us plau, que quedi clar que aquesta no és ni fou la nostra variant.
Josep Planas i Gamundi* |
||
|
