UNA
VICTÒRIA PÍRRICA
A principis dels anys vuitanta es va plantejar seriosament
la construcció d'una variant a Girona. Aquest fet va desfermar
un seguit de propostes i contrapropostes governamentals que amagaven,
gairebé totes, raons ocultes que mai (o gairebé) no
es varen fer públiques.
El Ministeri de Foment (llavors Ministeri d'Obres
Públiques i Urbanisme, el MOPU) confirmava allò que
tots sabem: que el camí més curt entre dos punts,
Fornells i Medinyà en aquest cas, era la línia recta.
Des de Madrid i damunt d'un plànol, que aquesta línia
imaginària creués la vall de Sant Daniel resultava
irrellevant: paratges com aquest n'hi ha a centenars a la península
Ibèrica. A Girona, emperò, no en teníem cap
més.
L'ajuntament de Girona, acostumat a resoldre les
seves necessitats d'infraestructures a costa dels municipis veïns,
no s'ha distingit mai per tractar-los en un pla d'igualtat i respecte
en aquells temes que els afectaven a tots. En aquest tema tampoc
no va cercar mai ni la complicitat dels municipis veïns ni
la dels ciutadans de Girona. Tot va ser dat i beneït en els
despatxos i corredors del MOPU.
L'ajuntament de Salt creia ingènuament que
el Tren de Gran Velocitat tindria estació en el seu terme
municipal. Aquesta creença els va dur a oposar-se a l'opció
de l'alliberament del peatge i de l'ampliació de l'autopista.
Aquesta mateixa autopista ara serà de quatre carrils, enlloc
dels tres que es van proposar com alternativa a la N-II per Sant
Daniel. I Salt no tindrà, a canvi, cap contraprestació.
L'ajuntament de Sarrià de Ter, com sempre,
acaba també pagant tots els plats trencats. Sarrià
sempre ha estat on no havia d'estar: damunt d'un pas natural, l'únic
pas natural, que comunica pel pla aquest punt de la península
amb Europa. Una mirada a la imatge que ofereix Google no deixa lloc
a dubtes: totes les xarxes de comunicacions han de passar pel mateix
punt.
S'ha de deixar constància del miracle d'Acesa-Abertis.
Aquesta empresa aconseguirà passar de 2 a 4 carrils per sentit
l'autopista, sense expropiar cap terreny. Quan la Coordinadora N-II
per l'Autopista va proposar -demostrant-ne la viabilitat amb un
estudi tècnic - que n'hi podien passar tres, cap administració
no va voler donar credibilitat a l'aposta. Qui expropiarà
terrenys, i afectarà molt més encara la vida de ciutadans
de Sarrià de Ter i de Sant Julià de Ramis és
el TGV.
Als ciutadans no ens queda sinó donar les
gràcies i felicitar a aquells milers de persones que van
donar el seu suport a la campanya de la N-II per l'autopista. Mai
fins aquells moment no s'havia mobilitzat tanta gent als carrers
de Girona. Diuen que qui fa el que pot no està obligat a
més. Ens sentim orgullosos d'aquella campanya. Això
no deixa que no veiem, amb la perspectiva dels anys, quins són
els errors que potser vàrem cometre: potser podríem
haver explicat millor la nostra alternativa, potser podríem
haver establert més complicitats. No ens enganyem, ho podríem
haver fet millor però la maquinària era segurament
massa poderosa per aturar-la. No hi ha res de que penedir-se: vàrem
aprendre molt i vàrem créixer, vàrem reeixir
en la defensa de la nostra dignitat i, a més, d'aquelles
assemblees i mobilitzacions n'han sorgit amistats i relacions que
perduren en el temps. Això ja no ens ho treu ningú.
Per altra banda, els fets ens han donat la raó.
Fins i tot el mateix ministre Borrell el dia que inaugurava la variant
a Sant Daniel ens la va donar. Malauradament per a la Vall i per
a Girona, tenir la raó i que ens la reconeguin no va aturar
el procés.
Voldríem que aquesta recopilació,
tant objectiva com ens ha estat possible, servís com a homenatge
als actors de les mobilitzacions d'aquells anys, tant si van tenir
un paper protagonista com si simplement ens van donar el seu suport
amb la seva presència a les manifestacions o amb la seva
signatura.
També creiem que tota aquesta informació
pot figurar en qualsevol banc de bones pràctiques. Si la
riquesa d'idees, de propostes i d'accions pot servir en d'altres
contextos i amb altres campanyes, ens en donarem per satisfets.
Que finalment la N-II acabi passant per l'autopista,
ja ho hem dit, no ens consola. La Vall de Sant Daniel n'ha estat
la víctima innocent a qui ningú no demanarà
mai perdó.
|